Aleshores li van portar un endimo-niat cec i mut; i el va guarir, de manera que el mut parlava i hi veia.
Tota la gent n’estava admirada, i deien: “¿No serà aquest el fill de David?”
Però els fariseus, en sentir-ho, deien: “Aquest no expulsa els dimonis si no és pel poder de Beelzebul, el príncep dels dimonis.”
Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: “Tot reialme dividit contra si mateix acaba desolat, i tota ciutat o família que es divideix contra si mateixa, no podrà subsistir.
Així, doncs, si Satanàs expulsa Satanàs, és que s’ha dividit contra si mateix; com pot, doncs, restar dempeus el seu reialme?
Si, doncs, jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres segui-dors, per quin poder els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.
En canvi, si és per l’Esperit de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres.
Com pot ficar-se algú a la casa de l’home valent i saquejar les seves pro-pietats, si primer no el lliga? Llavors li saquejarà la casa.
Qui no està amb mi, està contra mi; i qui no recull amb mi, escampa.
Per això us dic: als homes se’ls podrà perdonar tota mena de pecats i d’injú-ries, però la blasfèmia contra l’Esperit no els serà perdonada.
I si algú parla contra el Fill de l’Home, li serà perdonat; però si parla contra l’Esperit Sant, no li serà perdonat, ni en aquest món ni en el vinent.
O doneu per bo l’arbre i per bo el seu fruit, o doneu per bord l’arbre i per do-lent el seu fruit; perquè l’arbre es coneix pel fruit que dóna.
Cria d’escurçons! Com pot ser bo el que dieu, si vosaltres sou dolents? Perquè del que sobreabunda al cor en parla la boca.
L’home bo, de la bondat que atresora en treu el bé; i l’home dolent, de la maldat que atresora en treu el mal.
Però jo us dic que en el dia del judici tothom haurà de donar compte de tota paraula malintencionada que hagi pro-nunciat;
perquè en base a les teves paraules seràs declarat just, o en base a les teves paraules seràs condemnat.”