MATEU 11:2-30

Joan, mentre era a la presó, va sentir parlar de les obres que Crist anava fent, i va enviar dos dels seus deixebles a preguntar-li: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’esperarem un altre?” Jesús els respongué: “Aneu a contar a Joan el que heu sentit i heu vist: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden nets, els sords hi senten, els morts ressusciten i els pobres són evangelitzats; i és feliç tothom qui en mi no troba causa de topada.” Quan aquells van ser fora, Jesús es va posar a parlar de Joan a la gent: “Què heu sortit a veure al desert? ¿Una canya a la mercè del vent? Doncs, què heu sortit a veure si no? ¿Un home vestit amb elegància? Fixeu-vos que els qui duen vestits elegants són als palaus reials. Aleshores, per què hi vau anar? Per veure un profeta? Sí, ben cert, i més que un profeta. Aquest és de qui s’ha escrit: Mira, jo envio al teu davant el meu missatger; ell et prepararà el ca-mí davant teu. Us asseguro que d’entre els nascuts de dona no n’ha sortit cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit del Regne del cel és més gran que ell. Dels dies de Joan Baptista ençà, el Regne del cel sofreix violència, i els valents se’l fan seu. Perquè fins que Joan vingué tots els profetes i la Llei van profetitzar; i, si el voleu reconèixer, ell és Elies, aquell qui havia de venir. Qui tingui orelles [per a escoltar] que escolti! A qui compararé aquesta mena de gent? S’assembla als vailets que, asse-guts a les places, criden als altres: ‘Hem tocat el flabiol i no heu ballat; hem cantat lamentacions i no heu fet dol.’ Perquè va venir Joan, que no men-java ni bevia, i deien: ‘Està endimoniat.’ Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i diuen: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de recaptadors i descreguts.’ Però la saviesa ha estat acreditada totalment pels seus resultats.” Llavors Jesús va començar a fer re-criminacions a les ciutats on havia fet la majoria dels seus miracles, perquè no s’havien penedit: “Ai de tu, Corazín! Ai de tu, Betsai-da! Que si a Tir i a Sidó s’haguessin fet els miracles que s’han fet entre vosaltres, ja faria temps que s’haurien pene-dit vestits amb sac i cendra. Però us dic que el dia del judici serà més suportable per a Tir i Sidó que no pas per a vosaltres. I tu, Cafarnaüm, ¿és que t’has d’en-lairar fins al cel? Fins a l’infern, t’en-fonsaràs! Perquè si a Sodoma s’hagues-sin fet els miracles que s’han fet en tu, hauria durat fins avui. Però us dic que el dia del judici serà més suportable per a la regió de Sodoma que no pas per a tu.” Per aquell temps, Jesús exclamà: “Et beneeixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i entesos i les has revelades als més petits. Sí, Pare, perquè així ho has volgut. Tot m’ho ha donat el Pare, i ningú no coneix bé el Fill, si no és el Pare, i ningú no coneix bé el Pare, si no és el Fill i aquell a qui el Fill el vulgui revelar. Veniu a mi tots els qui esteu abatuts i afeixugats, que jo us donaré repòs. Carregueu-vos el meu jou i apreneu de mi, que sóc de cor benigne i humil, i trobareu descans per a l’ànima, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega lleugera.”