Un dia va pujar en una barca amb els seus deixebles i els va dir: “Passem a l’altra banda del llac.” I s’hi van en-dinsar.
Mentre navegaven, ell es va quedar adormit. Llavors es va abatre sobre el llac un temporal de vent i la barca se’ls omplia d’aigua d’una manera perillosa.
Se li van atansar i el van despertar dient-li: “Mestre, Mestre, que ens en-fonsem!” Ell es va desvetllar, va repren-dre el vent i la maror, que es van calmar, i es restablí la bonança.
Llavors els digué: “On és la vostra fe?” I, plens de temor i d’admiració, comentaven entre ells: “Qui deu ser aquest que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua, i l’obeeixen?”
Abordaren la regió del gerasencs, que es troba enfront de la Galilea.
Així que saltà a terra, li sortí a l’en-contre un home del poble que estava endimoniat des de feia molt temps; no anava vestit ni s’estava en cap casa, sinó als sepulcres.
En veure Jesús, es prosternà davant d’ell xisclant i dient amb grans crits: “Què tens a veure amb mi, Jesús, Fill de l’Altíssim? Et prego que no em turmentis.”
Perquè comminava l’esperit impur a sortir d’aquell home. Moltes vegades se n’havia apoderat, i, encara que el tenien lligat amb cadenes i grillons, sota vigilància, ell trencava els lligams i el di-moni l’empenyia cap als llocs solitaris.
Jesús li preguntà: “Quin és el teu nom?” Ell contestà: “Legió.” Perquè eren molts els dimonis que havien entrat en ell.
I li pregaven que no els obligués a anar a l’Abisme.
Hi havia allí, prop de la muntanya, un gran ramat de porcs, furgant. Llavors li pregaren que els permetés d’entrar-hi; i els ho va permetre.
Els dimonis van sortir de l’home i es van ficar dins els porcs. Aleshores el ramat es va precipitar des de dalt del penyal al llac, on es van ofegar.
Quan els porquers veieren el que havia passat, van fugir corrents i van es-campar la notícia pel poble i pels camps.
La gent va sortir a veure el que havia passat. S’acostaren a Jesús i van trobar l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als peus de Jesús, vestit i amb tot el seny, i van agafar molta por.
Els qui ho havien vist els explicaven com havia estat guarit l’endimoniat,
i tots els habitants de la regió dels gerasencs demanaren a Jesús que se n’anés d’allà, perquè els dominava la por. Ell es va embarcar i se’n tornà.
L’home de qui havien sortit els di-monis li pregava que l’admetés amb ell, però Jesús el va acomiadar dient-li:
“Torna-te’n a casa teva i explica tot el que Déu t’ha fet.” L’home va recórrer tot el poble pregonant tot allò que Jesús li havia fet.
Quan Jesús tornava, la multitud li féu una gran rebuda, ja que tothom l’estava esperant.
Amb això que es presentà un home que es deia Jaire, el qual era degà de la sinagoga, i es llançà als peus de Jesús pregant-li que anés a casa seva,
perquè tenia una única filla, d’uns dotze anys, que es moria. I mentre ell se n’hi anava, la gentada l’anava oprimint.
Una dona que patia pèrdues de sang des de feia dotze anys, i que s’havia gastat tot el que tenia en metges, sense que cap aconseguís guarir-la,
se li atansà per darrere i li va tocar la borla del mantell. A l’instant se li estroncà l’hemorràgia.
Jesús preguntà: “Qui m’ha tocat?” Com que tothom ho negava, Pere i els qui l’acompanyaven van dir: “Mestre, tota la gent t’envolta i t’estreny.”
Però Jesús replicà: “Algú m’ha tocat, perquè jo he sentit que de mi s’escapava una força.”
La dona, veient-se descoberta, s’hi va acostar tota tremolosa, se li llançà als peus i explicà davant de tot el poble perquè l’havia tocat, i com a l’instant havia quedat guarida.
Ell li digué: “Filla, la teva fe t’ha salvat; vés-te’n en pau.”
Encara estava parlant quan arribà un de la casa del degà de la sinagoga per dir-li: “La teva filla ha mort, no cal que destorbis més el Mestre.”
Però Jesús, que ho va sentir, li res-pongué: “No temis, n’hi ha prou que creguis i serà salvada.”
En arribar a la casa no va deixar que ningú entrés amb ell, llevat de Pere, Joan i Jaume, a més del pare i de la mare de la noia.
Tothom plorava i feia dol per ella, però Jesús els digué: “No ploreu més, que no és pas morta, sinó que dorm.”
I se’n reien, sabent que havia mort.
Però Jesús, agafant-la de la mà, digué amb veu forta: “Noia, aixeca’t!”
Li va retornar l’alè i es va aixecar tot seguit. Ell va ordenar que li donessin menjar.
Els seus pares van quedar admirats; però Jesús els va manar que no expli-quessin a ningú el que havia succeït.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
