LLUC 7:31-50

A qui, doncs, compararé aquesta me-na d’homes? A qui s’assemblen? S’assemblen a uns vailets que, asse-guts a la plaça, es criden els uns als altres: ‘Hem tocat el flabiol, i no heu ballat; hem cantat lamentacions, i no heu plorat’. Perquè ha vingut Joan Baptista, que no menjava pa ni bevia vi, i vau dir: ‘Està endimoniat.’ Ha vingut el Fill de l’Home, que menja i beu, i dieu: ‘Mira quin home més golafre i bevedor, un amic de re-captadors i descreguts.’ Però la saviesa ha estat acreditada per tots els seus fills.” Un fariseu el va convidar a dinar amb ell. Va entrar a casa del fariseu i es recolzà a taula. Amb això, una dona pecadora que hi havia al poble, quan va saber que dinava a casa del fariseu, s’hi presentà amb un flascó d’alabastre ple de perfum i se li acostà per darrere; es posà als seus peus tot plorant i començà a banyar-los-hi amb les llàgrimes, i amb els cabells del seu cap els hi eixugava, li besava tendrament els peus i els hi ungia amb el perfum. En veure-ho, el fariseu que l’havia invitat raonava dintre seu: “Si aquest fos profeta, sabria qui és i quina mena de dona l’està tocant, ja que és una peca-dora.” Llavors Jesús li va dir: “Simó, haig de dir-te una cosa.” Ell li respon: “Digues, Mestre.” “Un prestador tenia dos deutors: l’un li devia cinc-cents denaris, i l’altre, cinquanta. Com que no tenien amb què pagar, va perdonar el deute a tots dos. Quin d’ells et sembla que li estarà més agraït?” Simó li respongué: “Suposo que aquell a qui ha perdonat més.” Ell li va dir: “Justament.” I girant-se vers la dona digué a Simó: “¿Veus aquesta dona? Quan he entrat a casa teva, tu no m’has presentat aigua per als peus; ella, en canvi, m’ha regat els peus amb les llàgrimes i me’ls ha eixugat amb els cabells. Tu no m’has besat; ella, en canvi, des que sóc aquí, no ha parat de besar-me els peus. Tu no m’has ungit el cap amb oli; ella, en canvi, m’ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic que, si demostra tant d’amor, és perquè li han estat perdonats els seus nombrosos pecats. A qui poc li és perdonat, poc estima.” I digué a la dona: “Et són perdonats els teus pecats.” Els altres convidats van començar a fer-se la pregunta: “Qui és aquest que fins perdona pecats?” Però ell digué a la dona: “La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.”