LLUC 6:1-26

Un dissabte que ell passava per uns sembrats, els seus deixebles arrencaven espigues i se les menjaven, després de desgranar-les amb les mans. Uns fariseus digueren: “Per què feu el que no és permès de fer en dissabte?” Jesús els digué: “¿Ni tan sols heu lle-git allò que va fer David quan tenia fam, ell i els qui l’acompanyaven? Va entrar a la Casa de Déu, va prendre els pans de l’ofrena, en va menjar i en va donar als qui l’acompanyaven, quan no és permès de menjar-ne sinó únicament els sacerdots.” I els deia: “El Fill de l’Home és senyor del dissabte.” Un altre dissabte va entrar a la sinagoga, i hi ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada. Els mestres de la Llei i els fariseus estaven a l’aguait per veure si guariria en dissabte, per tenir de què acusar-lo. Però ell, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home de la mà paralit-zada: “Aixeca’t i posa’t dret aquí al mig.” Ell s’aixecà i es va quedar dret. Llavors Jesús els digué: “Us pregunto: És permès en dissabte fer el bé o el mal, salvar una vida o perdre-la?” I repassant-los tots amb la mirada, digué a l’home: “Estén la teva mà.” Ell ho va fer, i la mà li va quedar restablerta. Però ells, enfurismats, discutien en-tre si què podrien fer contra Jesús. S’esdevingué per aquell temps que ell se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant Déu. Quan es va fer de dia, va cridar els seus deixebles i n’escollí dotze, d’entre ells, i els donà el nom d’apòstols: Simó, a qui anomenà també Pere, i el seu germà Andreu, Jaume, Joan, Felip, Bartomeu, Mateu, Tomàs, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, que li deien el zelota, Judes, fill de Jaume, i Judes Iscariot, que esdevingué un traïdor. Quan baixava amb ells, s’aturà en un indret pla on hi havia molts dels seus deixebles i una gran concentració del poble de tota la Judea, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó, que venien a sentir-lo i a fer-se guarir de les seves malalties. També els turmentats d’esperits impurs quedaven curats. I tota la multitud procurava tocar-lo, perquè sortia d’ell una força que els guaria tots. Aleshores ell, alçant la mirada cap als deixebles, deia: “Feliços els pobres, perquè el Regne de Déu és vostre! Feliços els qui ara passeu fam, perquè sereu saciats! Feliços els qui ara ploreu, perquè riureu! Feliços sereu quan els homes us odiïn, us rebutgin, us insultin i sigui el vostre nom proscrit com infame per causa del Fill de l’Home. Alegreu-vos aquell dia, i celebreu-ho, perquè, mireu, la vostra recompensa en el cel és esplèndida; d’aquesta matei-xa manera tractaven els seus pares els profetes! Però ai de vosaltres, els rics: ja heu rebut la vostra recompensa! Ai de vosaltres, els qui ara aneu tips, perquè passareu fam! Ai de vosaltres, els qui ara rieu, perquè gemegareu i plorareu! Ai quan tothom parli bé de vosaltres, que d’aquesta manera és com els seus pares tractaven els falsos profetes!