LLUC 5:1-16

En certa ocasió que la gent s’aglo-merava damunt d’ell per escoltar la paraula de Déu, i ell es trobava a la riba del llac de Genesaret, veié dues barques aturades a la riba del llac; els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, la que era de Simó, i li demanà que l’enretirés una mica de terra i, assegut, instruïa les multituds de la barca estant. Quan acabà de parlar digué a Simó: “Tira endins i caleu les xarxes per pescar.” Simó li fa: “Mestre, tota la nit hi hem estat bregant i no hem agafat res; però ja que tu ho dius, calaré les xarxes.” Tan bon punt ho hagueren fet, van agafar una quantitat de peixos tan gran que les xarxes se’ls esquinçaven. Llavors feren senyals als companys de l’altra barca que vinguessis a ajudar-los; ells hi anaren i van omplir les dues bar-ques, tant que perillaven d’enfonsar-se. En veure-ho, Simó Pere es llançà als genolls de Jesús dient: “Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un home pecador.” I és que l’estupor s’havia apoderat d’ell i de tots els qui l’acompanyaven, per la pesca que havien fet. El mateix succeí a Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: “No tinguis por, des d’ara seràs pescador d’homes.” Ells, retornades les barques a terra, ho van deixar tot i el van seguir. Una vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home cobert de lepra. Aquest, en veure Jesús, es prosternà fins a terra i li pregava: “Senyor, si vols pots netejar-me.” Jesús va estendre la mà, el tocà i li digué: “Ho vull, queda net”; i a l’instant li desaparegué la lepra. Llavors li manà: “No ho diguis a ningú, sinó vés a presentar-te al sacer-dot i ofereix per la teva purificació el que Moisès va ordenar, perquè en tinguin constatació.” La seva anomenada s’estenia cada vegada més, i s’aplegava molta gent per sen-tir-lo i per fer-se guarir les seves malalties; però ell es retirava als llocs solitaris per dedicar-se a la pregària.