LLUC 4:33-44

A la sinagoga hi havia un home pos-seït per l’esperit d’un dimoni impur, i va cridar amb veu forta: “Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut ha des-truir-nos? Sé qui ets tu: el Sant de Déu.” Però Jesús el reprengué: “Calla i surt d’ell!” Llavors el dimoni el llançà al mig i en sortí sense fer-li cap mal. L’estupor es va apoderar de tothom, i es preguntaven entre ells: “Quina me-na de paraula és aquesta que amb autoritat i poder dóna ordres als esperits im-purs, i surten?” I la seva fama s’anà escampant per tots els indrets de la comarca. En sortir de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó patia una gran febrada, i li van demanar que l’atengués. Ell, inclinat al seu damunt, va incre-par la febre, i la febre la va deixar; tot seguit es va llevar i es posà a servir-los. Així que es va pondre el sol, tothom qui tenia malalts de diverses malalties els hi duien, i ell els imposava les mans a cada un i els guaria. També, de molts en sortien dimonis cridant i dient-li: “Tu ets el Fill de Déu!” Però ell els renyava i no els deixava par-lar, perquè sabien que ell era el Crist. Així que es féu de dia, va sortir i se n’anà en un lloc solitari. La gent que l’anava cercant va arribar fins a ell, i volien retenir-lo perquè no els deixés, però ell els digué: “També haig d’a-nunciar la bona nova del Regne de Déu a les altres poblacions, que per això he estat enviat.” I anava predicant per les sinagogues de la Judea.