Llavors s’aixecà l’assemblea en ple i el dugueren a Pilat.
Van començar a acusar-lo així: “Hem trobat aquest home amotinant la nostra gent, prohibint de pagar el tribut al Cè-sar, i diu que ell és el Crist, el rei.”
Pilat el va interrogar: “Ets tu el rei dels jueus” Ell li va respondre: “Tu ho dius.”
Pilat digué aleshores als principals sacerdots i a la multitud: “No trobo cap delicte en aquest home.”
Però ells insistien: “Avalota la gent ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí mateix.”
En sentir-ho, Pilat va preguntar si l’home era galileu;
en assabentar-se que era de la jurisdic-ció d’Herodes, l’hi va trametre, aprofitant que es trobava aquells dies a Jerusalem.
Quan Herodes va veure Jesús es va posar molt content, perquè des de feia força temps que tenia el desig de veure’l, pel que sentia a dir d’ell i perquè esperava veure-li fer algun miracle.
Així que li va fer una colla de pregun-tes, però ell no li’n va contestar ni una.
També hi eren presents els principals sacerdots i els mestres de la Llei, que l’acusaven amb virulència.
Herodes, junt amb la seva tropa, el va menysprear, i per burlar-se’n li va fer posar una vestimenta vistosa i el va remetre a Pilat.
Aquell dia, Herodes i Pilat es van reconciliar, ja que abans estaven ene-mistats.
Pilat va convocar els principals sa-cerdots, les autoritats i el poble,
i els digué: “M’heu presentat aquest home com un agitador del poble, però jo, un cop fet l’examen davant vostre, no he trobat en ell cap dels delictes de què l’acuseu.
Ni tampoc Herodes, ja que ens l’ha tornat a enviar. Ja veieu que no hi ha res que ell hagi fet que mereixi la mort.
Així que el castigaré i el deixaré anar.”
[Cada festa pasqual estava obligat a indultar-los un pres.]
Però es van posar a cridar tots alhora: “Fora aquest! Deixa’ns anar Barrabàs!”
Aquest havia estat empresonat a cau-sa d’una revolta i un homicidi esdevinguts a la ciutat.
Pilat va tornar a parlar-los amb la intenció de deixar lliure Jesús.
Però ells seguien cridant: “Crucifi-ca’l, crucifica’l!”
Ell, per tercera vegada, els digué: “Però, quin mal ha fet aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort. El castigaré, doncs, i el deixaré anar.”
Però ells insistien, demanant amb grans crits que fos crucificat, i la seva cridòria s’anava imposant.
Llavors Pilat va resoldre d’accedir al que demanaven.
Va deixar anar aquell home que era a la presó per revolta i homicidi, tal com li exigien, i va deixar Jesús a l’arbitri d’ells.
Mentre se l’enduien van agafar un tal Simó de Cirene, que tornava del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere Jesús.
El seguia una munió de gent del poble i de dones que donaven mostres de dol i el planyien.
Jesús es va girar cap a elles i digué: “Filles de Jerusalem, no ploreu pas per mi; mes aviat ploreu per vosaltres i pels vostres fills,
perquè vénen dies en què diran: ‘Sortoses les estèrils i els ventres que no han engendrat, i els pits que no han criat.’
Llavors es posaran a cridar a les muntanyes: ‘Caieu damunt nostre!’, i als turons: ‘Colgueu-nos!’
Perquè, si a l’arbre verd li fan això, al sec, què li faran?”
Juntament amb ell duien, a més, dos malfactors perquè fossin executats.
Quan van arribar al lloc anomenat la Calavera, allà el van crucificar juntament amb els malfactors, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.
Jesús deia: “Pare, perdona’ls, que no saben el que fan.” I per a repartir-se els seus vestits s’ho van fer a la sort.
La gent s’estava dreta mirant-s’ho. També les autoritats, que se’n burlaven dient: “N’ha salvat d’altres; que se salvi ell mateix, si és el Crist de Déu, l’elegit!”
També l’escarnien els soldats, que se li apropaven per oferir-li vinagre i deien:
“Si tu ets el rei dels jueus, salva’t a tu mateix.”
Tenia posat al damunt un rètol que deia: AQUEST ÉS EL REI DELS JUEUS.
Un dels malfactors penjats l’injuria-va dient: “No ets el Crist? Salva’t a tu mateix i salva’ns a nosaltres.”
Però l’altre va contestar renyant-lo: “¿És que no tens temor de Déu, tot i que estàs en idèntica condemna?
En nosaltres és ben justa, ja que re-bem el que mereixen les nostres accions, però aquest no ha fet res de mal.”
I deia a Jesús: “Recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.”
Jesús li va contestar: “T’asseguro que avui seràs amb mi al paradís.”
Era ja cap al migdia quan aparegué una foscor que es va anar estenent sobre tot el país, fins a les tres de la tarda;
el sol va quedar tapat i la cortina del temple s’esquinçà pel mig.
Jesús va exclamar amb veu potent: “Pare, a les teves mans encomano el meu esperit!” I, dit això, va expirar.
El centurió, en veure el que havia passat, donava glòria a Déu i deia: “Realment, aquest home era innocent.”
I tota la gent que havia acudit a aquest espectacle, veient el que havia succeït, se’n tornaven donant-se cops al pit.
Tots els seus coneguts es mantenien a una certa distància, així com les dones que l’havien seguit des de la Galilea, i des d’allà s’ho miraven.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
