Vivia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i piadós que anhelava el consol d’Israel, i l’Es-perit Sant es manifestava en ell.
L’Esperit Sant, doncs, li havia reve-lat que no moriria sense haver vist abans el Crist del Senyor.
Guiat per l’Esperit va anar al temple, i quan els pares entraven l’infant Jesús per complir amb ell el que disposa la Llei,
Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient:
“Ara, Senyor, deixa marxar en pau el teu servent,
segons la teva promesa,
perquè els meus ulls han vist la teva salvació,
que has posat a disposició de tots els pobles;
llum per a revelació a les nacions i glòria del teu poble Israel.”
El seu pare i la seva mare estaven sorpresos de les coses que deien d’ell.
Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: “Mira, aquest ha estat posat perquè molts caiguin o s’aixequin a Is-rael, i com a estendard de controvèrsia,
i a tu mateixa una espasa et traspas-sarà l’ànima, perquè així quedin al des-cobert els sentiments de molts cors.”
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada. Casada de joveneta, havia viscut set anys amb el seu marit
i llavors va quedar viuda; ara tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries.
S’esdevingué que ella es trobava allà en aquell moment, i es va posar a lloar Déu i a parlar de l’infant a tots els qui esperaven l’alliberament de Jerusalem.
Quan hagueren complert tot allò que exigia la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
I l’infant creixia i s’enfortia, om-plint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell.
Els seus pares anaven cada any a Jerusalem per les festes de Pasqua.
Quan ell tenia dotze anys van pujar, com de costum, a la festa.
I, acabats els dies, quan se’n torna-ven, el noi Jesús es va quedar a Jerusalem sense que els seus pares se n’ado-nessin.
Ells, creguts que era a la caravana, feren camí fins al cap de la jornada. Llavors es van posar a buscar-lo entre els parents i coneguts,
i com que no el van trobar, se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo.
Al cap de tres dies el van trobar al temple, assegut enmig dels mestres, es-coltant-los i fent-los preguntes.
Tots els qui el sentien s’admiraven de la seva intel·ligència i de les respos-tes que donava.
En veure’l, es van quedar atònits, i la seva mare li digué: “Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? Mira amb quina ànsia t’estàvem buscant el teu pare i jo.”
Ell els contestà: “Per què em bus-càveu? No sabíeu que jo he d’estar per les coses del meu Pare?”
Ells, però, no acabaven d’entendre la resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i els estigué submís. I la seva mare guardava dins el cor el record de tot allò.
Jesús progressava en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
