LLUC 2:21-40

Quan es van complir els vuit dies preceptuats i hagueren de circumcidar-lo, li van posar el nom de Jesús, com l’havia anomenat l’àngel abans de la seva concepció. Arribat el dia de la purificació, tal com mana la Llei de Moisès, el van pujar a Jerusalem a fi de presentar-lo al Senyor. Així ho prescriu la Llei del Senyor: Tot primogènit mascle serà tingut com a consagrat al Senyor. I per oferir en sacrifici un parell de tórtores o dos colomins, tal com espe-cifica la Llei del Senyor. Vivia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó, un home just i piadós que anhelava el consol d’Israel, i l’Es-perit Sant es manifestava en ell. L’Esperit Sant, doncs, li havia reve-lat que no moriria sense haver vist abans el Crist del Senyor. Guiat per l’Esperit va anar al temple, i quan els pares entraven l’infant Jesús per complir amb ell el que disposa la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: “Ara, Senyor, deixa marxar en pau el teu servent, segons la teva promesa, perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que has posat a disposició de tots els pobles; llum per a revelació a les nacions i glòria del teu poble Israel.” El seu pare i la seva mare estaven sorpresos de les coses que deien d’ell. Simeó els beneí i digué a Maria, la seva mare: “Mira, aquest ha estat posat perquè molts caiguin o s’aixequin a Is-rael, i com a estendard de controvèrsia, i a tu mateixa una espasa et traspas-sarà l’ànima, perquè així quedin al des-cobert els sentiments de molts cors.” Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada. Casada de joveneta, havia viscut set anys amb el seu marit i llavors va quedar viuda; ara tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries. S’esdevingué que ella es trobava allà en aquell moment, i es va posar a lloar Déu i a parlar de l’infant a tots els qui esperaven l’alliberament de Jerusalem. Quan hagueren complert tot allò que exigia la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret. I l’infant creixia i s’enfortia, om-plint-se de saviesa; i la gràcia de Déu reposava en ell.