Al sisè mes, fou enviat per Déu l’àn-gel Gabriel a un poble de la Galilea, anomenat Natzaret,
a una noia verge que es deia Maria i que estava promesa amb un home que es deia Josep, de la descendència de David.
Va entrar, doncs, a casa d’ella i li digué: “Alegra’t, molt afavorida, el Senyor és amb tu!”
Ella va quedar desconcertada davant d’una tal expressió, i pensava quina mena de salutació era aquella.
Però l’àngel li digué: “Assossega’t, Maria, que has trobat gràcia davant Déu;
concebràs i tindràs un fill, i li posaràs per nom Jesús.
Serà gran i serà anomenat Fill de l’Altíssim, i el Senyor Déu li donarà el tron del seu pare David;
regnarà per sempre a la casa de Jacob, i el seu regnat no tindrà fi.”
Maria digué a l’àngel: “I com es farà això, si jo no visc amb cap home?”
L’àngel li va contestar: “L’Esperit Sant davallarà damunt teu, i la força de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el nadó serà sant, i l’anome-naran Fill de Déu.
Fixa’t en la teva parenta Elisabet, també ha concebut un fill, ara que ja és gran, i la que era tinguda per estèril ja està de sis mesos.
Perquè no hi ha res impossible per a Déu.”
Maria digué: “Heus aquí l’esclava del Senyor; que es realitzi en mi el que tu has dit.” Llavors l’àngel la va deixar.
Per aquells dies, Maria se n’anà ade-lerada cap a la regió muntanyenca, a una població de Judà.
Va entrar a casa de Zacaries i saludà Elisabet.
Quan Elisabet va sentir la salutació de Maria, la criatura li saltà dins el ventre, i Elisabet es va omplir de l’Esperit Sant,
i va exclamar en veu alta: “Beneïda tu entre les dones, i beneït el fruit del teu ventre!
Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor em vingui a visitar?
Tan bon punt ha arribat la teva salutació a les meves orelles, l’infant ha saltat d’alegria en el meu ventre.