LLUC 1:1-23

LLUC 1:1-23 BEC

Ja que n’hi ha molts que han em-près la tasca de compilar una narració dels fets que s’han esdevingut entre nosaltres, tal com ens els van transmetre els qui des del principi en foren testimonis presencials, i ara són servidors de la Paraula, m’ha semblat que també jo podia es-criure-t’ho detalladament, excel·len-tíssim Teòfil, ja que des de fa temps he procurat d’investigar-ho tot amb de-cisió, a fi que et convencis de la solidesa que tenen els ensenyaments amb què has estat instruït. En temps d’Herodes, rei de Judea, hi havia un sacerdot que es deia Zacaries, del grup d’Abies, casat amb una descendent d’Aaron que es deia Elisabet. Tots dos eren rectes davant Déu, i seguien correctament tots els manaments i les observances del Senyor. Però no tenien cap fill, perquè Elisabet era estèril, i tots dos eren ja d’edat avançada. Una vegada, mentre complia davant Déu el servei sacerdotal corresponent al torn del seu grup, li va tocar per sorteig, segons el cos-tum dels sacerdots, d’entrar al santuari del Senyor a oferir l’encens. Durant l’hora de l’encens, tot el poble restava fora pregant. Llavors se li aparegué un àngel del Senyor, dempeus a la dreta de l’altar de l’encens. Zacaries, en veure’l, va tenir un en-surt i es va esverar. Però l’àngel li digué: “No tinguis por, Zacaries, que el teu prec ha estat escoltat: Elisabet, la teva muller, et do-narà un fill i li posaràs per nom Joan. T’ompliràs de goig i ho celebraràs, i tothom s’alegrarà del seu naixement, perquè serà gran davant del Senyor. No tastarà el vi ni el licor, i serà ple de l’Esperit Sant ja abans de néixer; convertirà molts dels fills d’Israel al Senyor, el seu Déu; ell mateix anirà davant del Senyor amb l’esperit i el poder d’Elies per re-conciliar de cor els pares amb els fills, i perquè els indòcils tornin al seny dels rectes, a fi de preparar per al Senyor un poble ben disposat.” Llavors Zacaries digué a l’àngel: “Com ho sabré això? Si ja sóc vell i la meva dona també és d’edat avançada.” L’àngel li va respondre: “Jo sóc Ga-briel, l’assistent de Déu; ell m’ha enviat a parlar-te i a anunciar-te aquest mis-satge joiós. Mira, ara et quedaràs mut i no podràs parlar fins al dia que això es compleixi, ja que no has cregut les meves paraules, que es compliran al seu moment. Mentrestant el poble esperava que sortís Zacaries, estranyats que trigués tant dintre el santuari. Quan va sortir, no els podia parlar, i van comprendre que dins el santuari havia tingut una visió. Ell s’expressava amb signes, i continuava mut. Quan es van complir els dies del seu servei, se’n va anar a casa seva.

Llegeix LLUC 1