JOSUÈ 6:1-27

Jericó estava tancada i barrada per por dels fills d’Israel: ningú no podia entrar ni sortir. Llavors el Senyor digué a Josuè: “Mira, jo poso a les teves mans Jericó i el seu rei, amb els seus experts guer-rers. Tots els combatents envoltaran la ciu-tat i fareu la volta a la ciutat una sola vegada. Així ho fareu durant sis dies. I set sacerdots portaran davant l’Arca set corns de banya de corder; i el dia setè fareu set voltes a la ciutat, tocant els corns els sacerdots. I serà que quan soni el corn, així que sentiu el seu toc llarg, tot el poble cri-darà fort el clam de guerra. La muralla de la ciutat es desplomarà i el poble pujarà a l’assalt, cadascú recte davant seu.” Llavors Josuè, fill de Nun, convocà els sacerdots i els digué: “Porteu l’Arca de l’Aliança, i que set sacerdots portin set corns de corder davant l’arca del Senyor.” I al poble els digué: “Avanceu-vos i volteu la ciutat, i que els homes armats passin davant de l’Arca del Senyor.” En acabar Josuè de parlar al poble, els set sacerdots que duien els set corns de corder davant del Senyor van avançar tot tocant els corns, i l’Arca del Senyor anava darrere d’ells. La gent armada anava davant els sa-cerdots que tocaven els corns, i la rere-guarda marxava darrere l’Arca. Mentre caminaven anaven tocant els corns. Josuè, però, havia donat aquesta or-dre al poble: “No crideu ni feu cap soroll, i que no se senti ni una veu fins el dia que jo us digui: ‘Alceu el crit de guerra!’ Llavors crideu ben fort.” Així va fer que l’Arca del Senyor fes la volta a la ciutat una sola vegada; des-prés van tornar al campament i van passar-hi la nit. A la matinada, Josuè es va llevar, i els sacerdots van alçar l’Arca del Senyor. Els set sacerdots que portaven els set corns davant de l’Arca del Senyor em-prengueren la marxa, caminant i tocant els corns; la gent armada anava davant d’ells i la resta del poble seguia darrere l’Arca del Senyor, caminant mentre sonaven els corns. També el segon dia van fer una sola volta a la ciutat i se’n van tornar al campament. Durant sis dies van fer el mateix. En arribar el dia setè es van alçar de matinada, a trenc d’alba, i van donar la volta a la ciutat de la mateixa manera, set vegades: A l’ultima volta, els sacerdots van tocar els corns, i Josuè digué al poble: “Crideu, ara! El Senyor us lliura la ciutat! La ciutat amb tot el que conté serà consagrada a l’extermini en honor del Senyor. Només a Rahab, la prostituta, se li respectarà la vida; a ella i a tots els que estiguin amb ella a casa seva, perquè va amagar els espies que vam en-viar. Vosaltres, però, guardeu-vos molt bé de no tocar res d’allò destinat a l’ana-tema, no sigui que també hi caigueu prenent allò que està reservat a l’exter-mini, exposant el campament d’Israel a la maledicció i li porteu la desgràcia. Tota la plata i l’or, els objectes de bronze i els de ferro, seran consagrats al Senyor; han d’ingressar al tresor del Senyor.” Llavors el poble va alçar el crit de guerra, quan van tocar el corns. Així que el poble va sentir aquell toc va alçar el crit de guerra amb forta cridòria, les muralles es van esfondrar i el poble va assaltar la ciutat, cadascú recte davant seu, i la van ocupar. Van exterminar a tall d’espasa tot el que hi havia a la ciutat, homes i dones, joves i vells, i fins els bous, les ovelles i els ases. Josuè abans havia dit als dos homes que van anar a inspeccionar el país: “Aneu a casa de la prostituta i traieu-ne la dona i tot el que sigui seu, tal com li vau jurar.” Els dos joves espies van anar, doncs, i van treure Rahab amb el seu pare, la seva mare i els seus germans i tot el que era seu. Van treure’n també tots els seus parents i els van instal·lar a les afores del campament d’Israel. A la ciutat, amb tot el que contenia, hi van calar foc; només van reservar per al tresor del Senyor la plata, l’or i els objectes de bronze i de ferro. Però Josuè va respectar la vida a la prostituta Rahab, amb la seva casa pa-terna i tot el que era d’ella, i ha habitat enmig d’Israel fins al dia d’avui, perquè va amagar els homes que Josuè havia enviat a inspeccionar Jericó. En aquella ocasió, Josuè va fer aquesta adjuració: “Maleït sigui davant el Senyor l’home que es proposi recons-truir aquesta ciutat de Jericó. A costa del seu primogènit la fonamentarà i a costa del seu fill fixarà les seves portes.” El Senyor estigué al costat de Josuè i el seu nom s’estengué per tota aquella terra.