JOAN 6:1-15

Després d’això, Jesús se n’anà a l’altra riba del llac de Galilea, el de Tiberíades. El seguia una gran gentada, perquè veien els miracles que feia amb els malalts. Jesús pujà a la muntanya i es va as-seure allí amb els seus deixebles. La Pasqua, la festa dels jueus, ja era a prop. Llavors, Jesús alçà els ulls i, veient la gran gentada que se li acostava, diu a Felip: “On podrem comprar pa per a donar-los menjar?” Això ho deia per provar-lo, perquè ell ja tenia pensat el que anava a fer. Felip li va contestar: “Ni amb dos-cents denaris de pa no en tindríem prou perquè a cadascú li’n toqués un bocí.” Aleshores, un dels seus deixebles, An-dreu, germà de Simó Pere, li diu: “Aquí hi ha un noi que té cinc pans d’ordi i dos peixos, però, què és això per a tanta gent?” Jesús li digué: “Feu seure la gent.” En aquell indret hi havia força herba. S’assegueren en nombre d’uns cinc mil homes. Jesús prengué els pans, i després de donar gràcies els repartí als qui estaven asseguts, i també els repartí els peixos. Els en donà tant com van voler. Quan van quedar satisfets, digué als seus deixebles: “Recolliu els trossos que han sobrat, a fi que no es perdi res.” Els van recollir, i van omplir dotze cistelles amb els trossos dels cinc pans d’ordi que van sobrar als qui havien menjat. Aquella gent, en veure el miracle que havia fet, deien: “Aquest sí que és el profeta que havia de venir al món.” Jesús, però, sabent que tenien inten-ció d’endur-se’l a la força per fer-lo rei, es va retirar altre cop a la muntanya, tot sol.