JOAN 5:25-47

Us puc assegurar del cert que ja arri-ba l’hora, i és ara, que els morts escol-taran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada tindran vida. Perquè així com el Pare té la vida en si mateix, també ha donat al Fill que tingui la vida en si mateix. A més, li ha donat autoritat per a judicar, perquè ell és el Fill de l’Home. No us sorprengueu d’això, perquè s’acosta l’hora en què tots els qui són als sepulcres escoltaran la seva veu i en sortiran: els qui han fet el bé, per a resurrecció de vida; els qui han practicat el mal, per a resurrecció de con-demnació. “Jo no puc fer res pel meu compte; judico segons el que sento, i la meva sentència és justa, perquè no busco la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat. Si jo dono testimoniatge sobre mi mateix, aquest testimoniatge no és vàlid; però és un altre qui dóna testimo-niatge de mi, i sé que aquest testimo-niatge és autèntic. Vosaltres vau enviar comissionats a preguntar a Joan, i ell ha testificat a favor de la veritat. No és que jo accepti els testimoniat-ges humans, sinó que ho dic per tal que vosaltres us salveu. Aquell era la llàntia encesa i brillant, i vosaltres heu volgut gaudir per una estona de la seva claror. Però jo tinc a favor meu un testimo-niatge més gran que el de Joan, que són les obres que el Pare m’ha donat per acomplir; aquestes obres que jo faig són el testimoni que garanteix que sóc l’en-viat del Pare. I el pare que m’ha enviat ha testificat de mi. Vosaltres no heu sentit mai la seva veu ni heu vist mai el seu rostre; ni conserveu la seva paraula en vosaltres, perquè no creieu en aquell qui ell va enviar. Vosaltres examineu les Escriptures perquè us penseu trobar-hi la vida eter-na, i elles són les que donen testimo-niatge de mi, i no voleu venir a mi per a tenir la vida. Jo no accepto la glòria humana; bé us conec prou, i sé que no porteu dintre vostre l’amor de Déu. He vingut en nom del meu Pare i no m’accepteu; en canvi, si un altre ve en el seu propi nom, aquest sí que l’acceptareu. ¿Com podeu creure, si accepteu les lloances que us feu els uns als altres i no busqueu la lloança que ve de l’únic Déu? No us penseu que seré jo qui us acusi davant del Pare; n’hi ha un que us acusa: Moisès, en qui vosaltres heu posat l’es-perança; perquè si creguéssiu Moisès, creu-ríeu en mi, perquè ell va escriure de mi. Però si no creieu els seus escrits, com creureu les meves paraules?”