JOAN 21:1-14

Després d’això, Jesús encara es va manifestar als deixebles a la riba del llac de Tiberíades. Es manifestà així: Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs l’anomenat el Bessó, Natanael de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i uns altres dos dels seus deixebles. Simó Pere els digué: “Me’n vaig a pescar.” Li digueren: “Nosaltres també venim amb tu.” Sortiren, doncs, i van pujar a la barca, però aquella nit no van pescar res. Quan ja era de matinada, Jesús s’aturà a la riba, però els deixebles no s’adona-ven que era ell. Jesús els digué: “Nois, no teniu res per a menjar?” Li respongueren: “No.” Els digué: “Caleu la xarxa a estribord i pescareu.” La hi van calar i no la po-dien aixecar de tant de peix com van agafar. Aquell deixeble que Jesús estimava, digué a Pere: “És el Senyor.” Quan Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cobrir amb la túnica, perquè anava mig nu, i es va llançar a l’aigua. Els altres deixebles hi van arribar amb la barca, arrossegant la xarxa amb els peixos. De fet no eren lluny de terra més enllà de cent metres. Quan van saltar a terra, van veure unes brases i un peix al damunt, i un pa. Jesús els digué: “Porteu alguns pei-xos dels que acabeu de pescar.” Simó Pere pujà a la barca i arrossegà cap a terra la xarxa plena de peixos grossos; n’hi havia cent cinquanta-tres. I, malgrat haver-n’hi tants, la xarxa no s’esventrà. Jesús els digué: “Veniu a esmorzar.” A cap dels deixebles no se li acudí de preguntar-li: “Qui ets tu?”, perquè ja sabien que era el Senyor. Ve Jesús, pren el pa i els dona; i amb els peixos fa el mateix. Aquesta ja era la tercera vegada que Jesús es manifestava als deixebles, res-suscitat d’entre els morts.