El diumenge, de matinada, quan encara era fosc, Maria Magdalena se’n va al sepulcre i veu la llosa retirada.
Se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell qui Jesús estima-va, i els diu: “S’han emportat del sepulcre el Senyor i no sabem on l’han posat.”
Pere i l’altre deixeble van sortir, i quan arribaven al sepulcre
els dos corrien alhora, però l’altre dei-xeble s’avançà corrent més de pressa que Pere i arribà el primer al sepulcre.
S’ajupí per mirar i veié les faixes es-teses, però no hi entrà.
En això que hi arribà també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre, i veié les faixes esteses
i, a més, el sudari que havia estat sobre el seu cap, però no estava estès junt amb les faixes, sinó enrotllat en un lloc a part.
Llavors també hi entrà l’altre deixeble, el qui havia arribat primer al sepulcre; ho veié i cregué.
Perquè fins llavors no havien entès que, segons l’Escriptura, ell havia de ressuscitar d’entre els morts.
Després, els deixebles se’n tornaren a casa.
Maria s’estava a fora, prop del sepulcre, plorant. Tot plorant es va ajupir per mirar dins el sepulcre
i veié dos àngels, vestits de blanc, as-seguts l’un al capçal i l’altre als peus del lloc on el cos de Jesús havia estat ajagut.
Ells li digueren: “Dona, per què plo-res?” Ella els digué: “Perquè s’han em-portat el meu Senyor i no sé on l’han posat.”
Dit això, donà mitja volta i veié Jesús dret allí; però no s’adonà que fos ell.
Li digué Jesús: “Dona, per què plo-res? Qui busques?” Ella, pensant que era l’hortolà, li digué: “Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat i jo me l’enduré.”
Jesús li diu: “Maria!” Ella es gira i exclama en hebreu: “Rabuni!”, és a dir, Mestre.
Li diu Jesús: “Deixa’m estar, perquè encara no he pujat al Pare, i vés a trobar els meus germans i els dius: Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”
Maria Magdalena hi va anar i va anun-ciar als deixebles: “He vist el Senyor!” I els explicà també tot el que havia dit.
Quan ja era el capvespre d’aquell mateix diumenge, mentre els deixebles s’estaven dins la casa amb les portes tancades per por dels jueus, Jesús s’hi presentà, es posà al mig i els digué: “Pau a vosaltres!”
Dit això, els ensenyà les mans i el costat. Els deixebles van tenir una gran alegria de veure el Senyor.
Jesús els tornà a dir: “Pau a vosaltres. Així com el Pare m’ha enviat a mi, també jo us envio.”
Havent dit aquestes paraules alenà damunt d’ells i els digué: “Rebeu l’Es-perit Sant.
Als qui perdoneu els pecats, els són perdonats, i als qui els retingueu, els són retinguts.”
Tomàs, un dels Dotze, anomenat el Bessó, no era amb ells quan Jesús s’hi presentà.
Els altres deixebles li deien: “Hem vist el Senyor!” Però ell els responia: “Si no veig el senyal dels claus a les seves mans, i no toco amb el meu dit el forat dels claus, i no fico la mà en el seu costat, no ho creuré pas.”
Vuit dies després els deixebles tor-naven a ser a casa, i Tomàs era amb ells. Estant les portes tancades, Jesús s’hi presentà, es plantà al mig i digué: “Pau a vosaltres.”
Després diu a Tomàs: “Fica el teu dit aquí i mira les meves mans. Porta la teva mà i fica-la al meu costat, i no siguis més incrèdul, sigues creient.”
Tomàs respongué: “Senyor meu i Déu meu!”
Jesús li digué: “¿Has cregut perquè m’has vist? Feliços els qui sense haver vist han cregut!”
Jesús va fer molts altres prodigis da-vant els seus deixebles, que no són descrits en aquest llibre;
però els que hi són han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Crist, el Fill de Déu, i perquè, creient, tingueu vida en el seu nom.
Aplicació de la Bíblia
Bible App for Kids
