JOAN 20:1-18

El diumenge, de matinada, quan encara era fosc, Maria Magdalena se’n va al sepulcre i veu la llosa retirada. Se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell qui Jesús estima-va, i els diu: “S’han emportat del sepulcre el Senyor i no sabem on l’han posat.” Pere i l’altre deixeble van sortir, i quan arribaven al sepulcre els dos corrien alhora, però l’altre dei-xeble s’avançà corrent més de pressa que Pere i arribà el primer al sepulcre. S’ajupí per mirar i veié les faixes es-teses, però no hi entrà. En això que hi arribà també Simó Pere, que el seguia, i entrà al sepulcre, i veié les faixes esteses i, a més, el sudari que havia estat sobre el seu cap, però no estava estès junt amb les faixes, sinó enrotllat en un lloc a part. Llavors també hi entrà l’altre deixeble, el qui havia arribat primer al sepulcre; ho veié i cregué. Perquè fins llavors no havien entès que, segons l’Escriptura, ell havia de ressuscitar d’entre els morts. Després, els deixebles se’n tornaren a casa. Maria s’estava a fora, prop del sepulcre, plorant. Tot plorant es va ajupir per mirar dins el sepulcre i veié dos àngels, vestits de blanc, as-seguts l’un al capçal i l’altre als peus del lloc on el cos de Jesús havia estat ajagut. Ells li digueren: “Dona, per què plo-res?” Ella els digué: “Perquè s’han em-portat el meu Senyor i no sé on l’han posat.” Dit això, donà mitja volta i veié Jesús dret allí; però no s’adonà que fos ell. Li digué Jesús: “Dona, per què plo-res? Qui busques?” Ella, pensant que era l’hortolà, li digué: “Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat i jo me l’enduré.” Jesús li diu: “Maria!” Ella es gira i exclama en hebreu: “Rabuni!”, és a dir, Mestre. Li diu Jesús: “Deixa’m estar, perquè encara no he pujat al Pare, i vés a trobar els meus germans i els dius: Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.” Maria Magdalena hi va anar i va anun-ciar als deixebles: “He vist el Senyor!” I els explicà també tot el que havia dit.