Vosaltres m’anomeneu Mestre i Senyor, i teniu raó, perquè ho sóc.
Ara bé, si jo, el Senyor i el Mestre, us he rentat els peus, també vosaltres heu de rentar-vos els peus els uns als altres;
jo us he donat exemple perquè vosaltres feu el mateix que jo us he fet.
Us ho asseguro: un esclau no és més que el seu amo; ni el missatger no és més que el qui l’envia.
Si compreneu aquestes coses i les compliu, sou benaurats.
No em refereixo a tots vosaltres, prou conec els qui he escollit; però cal que l’Escriptura es compleixi: El qui menja del meu pa s’ha tornat contra mi.
Us ho dic ara, abans que s’esde-vingui, a fi que quan succeeixi cregueu que jo sóc.
Us ho ben asseguro: qui acull el qui jo envio, m’acull a mi; i el qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat.”
Havent dit això, Jesús s’estremí pro-fundament i afirmà: “Us asseguro que un de vosaltres em trairà.”
Els deixebles s’interrogaven amb la mirada els uns als altres sense saber a qui es referia.
Un dels deixebles, aquell qui Jesús estimava, estava reclinat ben al costat de Jesús.
Simó Pere, per mitjà de signes, li diu que li pregunti de qui es tracta.
Ell, tot reclinant-se sobre el pit de Jesús, li pregunta: “Senyor, qui és?”
Jesús li respon: “És aquell a qui do-naré el bocí de pa que ara sucaré.” I sucant un bocí de pa el va donar a Judes, el fill de Simó Iscariot.
Darrere el bocí de pa, Satanàs se li ficà a dins. Jesús li digué: “El que has de fer, fes-ho de seguida.”
Però cap dels qui eren a taula no va entendre perquè li deia això.
Com que Judes tenia la bossa, alguns van pensar que Jesús li encarregava que comprés el que mancava per a la festa, o que donés alguna almoina als pobres.
Així que hagué pres el bocí de pa, va sortir de seguida. Ja era de nit.
Quan Judes va ser fora, Jesús digué: “Ara és glorificat el Fill de l’Home i Déu és glorificat en ell.
I si Déu és glorificat en ell, també Déu el glorificarà en si mateix, i el glo-rificarà ben aviat.
Fillets, em queda poc temps d’estar amb vosaltres. Em buscareu, però ara us dic el mateix que vaig dir als jueus: on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.
Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres. Igual com jo us he estimat, estimeu-vos també entre vosaltres.