Quan Maria va arribar on era Jesús i el veié, es va llençar als seus peus i li digué: “Senyor, si haguessis estat aquí, el meu germà no hauria mort.”
Jesús, en veure-la plorar, i els jueus que eren amb ella que també ploraven, es va commoure profundament i es contorbà,
i preguntà: “On l’heu posat?” Li diuen: “Senyor, vine a veure-ho.”
Jesús plorà.
Els jueus, aleshores, deien: “Mireu com l’estimava.”
Però alguns digueren: “Ell, que va obrir els ulls del cec, ¿no podia evitar que aquest morís?”
Jesús, commogut altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada amb una llosa.
Jesús diu: “Traieu la llosa.” Marta, la germana del difunt, li fa: “Senyor, deu fer fetor, perquè fa quatre dies que és mort.”
Jesús li diu: “No t’he dit que si creus veuràs la glòria de Déu?”
Llavors van treure la llosa, i Jesús alçà els ulls enlaire i digué: “Pare et dono gràcies perquè m’has escoltat.
Jo sé que sempre m’escoltes, però ho dic per la gent que m’envolta, perquè creguin que tu m’has enviat.”
Després d’això, cridà fort: “Llàtzer, surt a fora!”
Aleshores, el difunt va sortir a fora, lligat de peus i mans amb benes i la cara embolcallada amb un sudari. Jesús els digué: “Deslligueu-lo i deixeu-lo cami-nar.”