JOAN 1:1-18

Al principi ja existia el Verb, i el Verb era amb Déu i el Verb era Déu. Aquell, al principi, era amb Déu. Tot va ser creat per ell i sense ell no existiria res del que existeix. En ell hi havia la Vida, i aquesta Vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en les tenebres, i les tenebres mai no l’han poguda apa-gar. Es presentà un home enviat de Déu, que es deia Joan. Aquest va venir com a testimoni, a testificar a favor de la llum, a fi que, per mitjà d’ell, tots creguessin. Ell no era pas la llum, només era el testimoni de la llum. Aquell qui és la llum veritable, la que il·lumina tots els homes, arribà al món. Però, encara que era al món i l’havia creat, el món no el va reconèixer. Havia vingut a la seva pròpia llar i els seus no l’acolliren. Però a tots els qui l’acolliren, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit el poder esdevenir fills de Déu. I aquests no ho són per naixement natural o pel desig humà, sinó que són nascuts de Déu. I el Verb es va fer home i va conviure amb nosaltres i vam contemplar la seva glòria: glòria que, com a Fill únic ha rebut del Pare, ple d’amor i de veritat. Joan dóna testimoniatge d’ell i el proclama dient: “Aquest és aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi, és superior a mi, perquè existia abans que jo. De la seva abundor, tots nosaltres n’hem rebut, i gràcia rere gràcia. Perquè la Llei va ser donada per mitjà de Moisès, però la gràcia i la veritat han estat realitat per mitjà de Jesucrist. A Déu ningú no l’ha vist mai; l’Uni-gènit de Déu, que és al si del Pare, l’ha revelat.”