JEREMIES 20:7-13

M’has seduït, Senyor, i m’he deixat seduir; has estat més fort que jo i has guanyat. M’he convertit en la riota de cada dia, tothom es burla de mi. Cada vegada que parlo és per clamar i cridar: ‘Violència i destrucció’; perquè l’oracle del Senyor s’ha tornat per a mi un vituperi, un escarni tot el dia. Llavors penso: No tornaré a recordar-lo ni parlaré més en el seu nom, però en el meu cor hi ha com un foc abrusador que se’m fica als ossos; m’he esforçat a contenir-lo, però no puc. He sentit les calúmnies de molts: “Escampa la por pertot arreu. Denun-cieu-lo i l’acusarem!” Tots els meus amics íntims estaven a l’aguait per veure si jo queia: “Potser es deixarà cor-rompre; llavors el podrem atrapar i ens venjarem d’ell.” Però el Senyor és al meu costat com un guerrer poderós; per això els meus perseguidors ensopegaran i no vence-ran, seran aclaparats per la vergonya, no hauran pogut sortir-se’n: tindran una ignomínia perpètua que no serà obli-dada. Senyor Totpoderós, que poses a pro-va el just, que examines l’interior i el cor, que pugui veure jo la teva venjança damunt d’ells, ja que a tu he encomanat la meva causa. Canteu al Senyor, lloeu el Senyor, perquè ell ha deslliurat la vida del pobre de les mans dels malfactors.