JUTGES 3:7-30

Els fills d’Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i, oblidats del Senyor, el seu Déu, van servir els Baals i les Astartes. Per això la ira del Senyor es va encen-dre contra Israel i els posà en mans de Cuixan-Rixataim, rei de Mesopotàmia; i els fills d’Israel van servir Cuixam-Rixataim durant vuit anys. Després els fills d’Israel van clamar al Senyor, i el Senyor va alçar un lliber-tador que els va salvar: Otniel, fill de Quenaz, germà petit de Caleb. L’esperit del Senyor el va omplir i va ser jutge d’Israel. Va sortir a la guer-ra, i el Senyor va posar a les seves mans Cuixan-Rixataim, rei de Síria; així la seva mà va triomfar sobre Cuixan-Rixataim. I el país tingué pau durant quaranta anys. Després Otniel, fill de Quenaz, va morir. Altre cop els fills d’Israel van fer el mal als ulls del Senyor, i el Senyor va enfortir Eglon, rei de Moab, contra Is-rael, perquè havia fet el mal als ulls del Senyor. Aliat amb els fills d’Ammon i Amalec, va anar per atacar Israel, i es va apoderar de la ciutat de les Palmeres. I els fills d’Israel van servir Eglon, rei de Moab, durant divuit anys. Però quan els fills d’Israel van cla-mar al Senyor, ell els va alçar un lliber-tador: Ehud, fill de Guerà, benjaminita, que era esquerrà. Els fills d’Israel li van encarregar de portar un present a Eglon, rei de Moab. Ehud s’havia fet una daga de doble tall, d’un colze de llarg, i se la va cenyir sota el vestit, sobre el costat dret, i va portar el present a Eglon, rei de Moab, que era un home molt gros. Acabat l’oferiment del present, Ehud va acomiadar la gent que havia dut el present, però ell, en ser al lloc dels ídols que hi ha prop de Guilgal, va tornar enrere i digué: “Tinc un missatge secret per a tu, oh rei.” I ell va dir: “Silenci!” I tots els presents van sortir del seu davant. Llavors Ehud se li va acostar, que ja estava sol, assegut a la galeria privada de dalt per prendre la fresca. I quan li digué: “Tinc un missatge de Déu per a tu”, va alçar-se del seient. Llavors Ehud va allargar la seva mà esquerra i, agafant la daga que duia al costat dret, la hi va enfonsar al ventre. Li va fer penetrar la fulla i fins i tot el puny; i el greix va cobrir la fulla, però no li va treure la daga, que li va sortir pel recte. Ehud va sortir del pòrtic, després de tancar amb clau les portes de la galeria alta. Quan ja havia marxat, van arribar els criats del rei i, veient que les portes de la galeria de dalt estaven tancades, van pensar: “Deu estar fent alguna necessi-tat a la galeria fresca.” Van esperar fins a impacientar-se, i veient que ell no obria les portes de la galeria es van decidir a agafar la clau i obrir, i heus aquí que el seu amo estava estirat a terra, mort. Mentre ells trigaven a decidir-se, Ehud havia escapat; va travessar pel lloc dels ídols i es va refugiar a Seïrà. Quan hi va arribar, va tocar la trom-peta a la muntanya d’Efraïm, i els fills d’Israel van baixar amb ell des de la serralada; i ell anava al davant. Aleshores els digué: “Seguiu-me, perquè el Senyor us posa a les mans els vostres enemics, els moabites.” Ells van seguir-lo, van ocupar els guals del Jordà davant de Moab i no van deixar passar ningú. En aquella ocasió van matar uns deu mil homes de Moab, tots homes fornits i guerrers experimentats: no se’n va es-capar ni un. Així va ser sotmès Moab aquell dia sota la mà d’Israel, i el país tingué pau durant vuitanta anys.