JUTGES 11:34-40

Després Jeftè va tornar cap a Mispà, i quan arribava a casa seva, heus aquí que la seva filla sortia a rebre’l amb danses i panderetes. Aquella era l’única filla que tenia; no tenia cap més fill ni filla. Així que la va veure es va esquinçar els vestits, cridant: “Ai, filla meva, m’has abatut per complet! Tu mateixa has esdevingut la causa de la meva des-gràcia, perquè he fet una promesa al Senyor i no me’n puc desdir!” Ella li va respondre: “Pare meu, ja que has fet una promesa al Senyor, fes amb mi allò que has promès, perquè el Senyor t’ha concedit la venjança sobre els teus enemics, els ammonites.” A més, digué al seu pare: “Conce-deix-me una gràcia: deixa’m lliure dos mesos perquè em retiri a les muntanyes amb les meves amigues a plorar la meva virginitat.” Ell li digué: “Vés-hi.” I li concedí els dos mesos. Ella va marxar amb les seves amigues a les muntanyes a plorar la seva virginitat. Al cap de dos mesos va tornar a casa del seu pare, i ell va complir amb ella la promesa que havia fet. Ella no havia estat mai amb cap home. D’aquí va venir el costum que hi ha a Israel, que any rere any les filles d’Israel van a fer la complanta de la filla de Jeftè, el galaadita, durant quatre dies.