JAUME 3:5-9

Igualment la llengua, tot i que és un membre molt petit, s’ufaneja de grans co-ses. Penseu quin bosc més gran podria arribar a encendre una molt petita guspira. Doncs, la llengua és un foc, tot un món de dolenteria. D’entre els nostres membres, la llengua es destaca com el que contamina tot el cos: ens consumeix el curs de l’existència quan és inflamada per l’infern. Perquè tota mena de bèsties i d’ocells, de rèptils i d’animals marins, poden ser dominats i han estat domats per l’espè-cie humana; però la llengua és un mal indomable, ple de verí mortal, que cap home no pot dominar. Amb la llengua beneïm el Senyor i Pare, i amb la llengua maleïm els homes que Déu ha creat a imatge seva.