JAUME 1:19-27

Ja ho sabeu, estimats germans meus: que tothom sigui amatent a escoltar, lent a parlar i tardívol a irritar-se, perquè la ira de l’home no s’ajusta a l’equitat que Déu vol. Per tant, rebutgeu tota mena de bru-tícia i els excessos de la maldat, i acolliu dòcilment la paraula inserida en vosaltres, que és prou potent per a salvar les vostres ànimes. Però cal que sigueu practicants de la paraula i no us limiteu només a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos. Perquè si algú escolta la paraula i no la practica, s’assembla a un home que examina en un mirall la cara que fa: es mira a si mateix, se’n va i després ja no pensa més com era. En canvi, el qui s’emmiralla en la llei perfecta, la de la llibertat, i és perseve-rant en ella, no com un oient oblidadís, sinó que la posa per obra, aquest serà feliç practicant-la. Si algú es té per religiós però no refrena la llengua, s’enganya ell mateix, i la seva religió és buida. La religió pura i sense defecte als ulls de Déu, el Pare, és aquesta: tenir cura dels orfes i de les viudes en llurs necessitats, i guardar-se de la contaminació mundana.