HEBREUS 4:1-11

HEBREUS 4:1-11 BEC

Anem amb compte, doncs, no si-gui que tot i que encara és vigent la promesa d’entrar al seu repòs, algun de vosaltres es trobi que ha fet tard. De fet, també se’ns ha anunciat la Bona Nova igual que a aquells, però a ells la paraula de la predicació no els va servir de res, perquè no es van unir per la fe als qui l’havien escoltada. Hi entrem, doncs, al repòs, els qui hem cregut, tal com ell ha dit: “Com vaig jurar en la meva indig-nació: No entraran al meu repòs”, tot i que les obres de la creació del món ja eren acabades. Perquè en algun lloc ha dit, parlant del dia setè: “I al setè dia, Déu va reposar de totes les seves obres.” Però allà mateix torna a dir: “No entraran al meu repòs.” Així doncs, com que en resten alguns per entrar en aquest lloc, i els primers que van rebre la Bona Nova no van entrar-hi a causa de la desobediència, torna a fixar un altre dia, l’“avui” esmentat abans, quan, molt temps després, en paraules de David diu: “Si avui sentiu la seva veu, no tanqueu els vostres cors.” Evidentment, si Josuè els hagués do-nat el repòs, després d’això no parlaria d’un altre dia. Per tant, falta encara un temps de re-pòs per al poble de Déu, perquè el qui ha entrat ja al seu repòs, també ell ha reposat de les pròpies obres, com Déu de les seves. Esforcem-nos, doncs, per entrar en aquell repòs, de manera que ningú no caigui en la mateixa classe de desobe-diència.