HEBREUS 3:7-19

Per això, com diu l’Esperit Sant: “Si avui sentiu la seva veu, no tanqueu els vostres cors com en temps de la rebel·lia, com el dia de la temptació en el desert, on els vostres avantpassats em van temptar, posant-me a prova, tot i que havien pogut veure les me-ves obres durant quaranta anys. Per això em vaig indignar contra aquella gent i vaig dir: Sempre s’extravien en el cor; i no han conegut els meus camins. Com ho vaig jurar en la meva indignació: No entraran al meu repòs!” Vigileu, germans, que no hi hagi en ningú de vosaltres un cor malejat per la incredulitat que el dugui a apartar-se del Déu vivent; al contrari, exhorteu-vos mútuament cada dia, mentre l’“avui” ressona, a fi que cap de vosaltres no sigui endurit per l’engany del pecat; perquè hem esdevingut participants de Crist, si és que mantenim ferma fins a la fi la confiança del principi, d’acord amb el que s’ha dit: “Si avui sentiu la seva veu, no tan-queu els vostres cors, com en temps de la rebel·lia.” I, qui eren els qui, havent-la escoltat, es van rebel·lar? ¿No van ser tots els qui havien sortit d’Egipte conduïts per Moisès? I, contra qui es va indignar durant quaranta anys? ¿No va ser contra aquells qui van pecar, les despulles dels quals van quedar esteses en el desert? I, a qui es referia quan va jurar que no entrarien al seu repòs, si no és als rebels? I veiem que no hi van poder entrar a causa de la incredulitat.