HEBREUS 2:5-13

Perquè no ha subordinat pas al domini dels àngels el món futur del qual parlem. En algun indret se’n dóna testimoni dient: “Què és l’home perquè te’n recor-dis, o el fill de l’home perquè te’n preo-cupis? El vas fer un poc inferior als àngels, el vas coronar de glòria i honor; tot ho vas posar sota els seus peus”. Per tant, en posar-ho tot sota el seu domini, s’entén que no ha quedat res fora de la seva potestat. Tanmateix, encara no veiem que ja li estigui tot sotmès, però veiem el qui “va ser fet un poc inferior als àngels”, Jesús, que per haver sofert la mort és “coronat de glòria i honor”, a fi que per la gràcia de Déu tastés la mort en benefici de tothom. Perquè convenia, en efecte, a aquell qui és creador i destinatari de totes les coses que existeixen, havent-se proposat de conduir molts fills a la glòria, perfeccionar, per mitjà del sofriment, l’autor de la salvació d’ells. Posat que tant el qui santifica com els qui són santificats tenen tots una matei-xa procedència, no s’avergonyeix d’a-nomenar-los germans, quan diu: “Anunciaré el teu nom als meus germans, enmig de la congregació et lloaré”, i encara: “Jo posaré en ell la meva confian-ça”, i segueix: “Aquí estic jo amb els infants que Déu m’ha donat.”