HEBREUS 12:1-17

Per tant també nosaltres, en-voltats com estem per un nú-vol tan gran de testimonis, desfem-nos de tota impedimenta i del pecat que se’ns arrapa, i correm amb constància la competició que se’ns proposa, amb la mirada fixa en l’autor i perfeccionador de la fe, Jesús, el qual, da-vant la joia que se li proposava, va acceptar la creu, menyspreant la ignomínia, i està assegut a la dreta del tron de Déu. Mediteu, doncs, en aquell qui va su-portar un atac tan fort contra si mateix de part dels pecadors, a fi que no de-falliu ni sigueu abatuts pel desànim. Encara no heu hagut de resistir fins a vessar la sang, en la vostra lluita contra el pecat, i heu oblidat la recomanació que com a fills us és adreçada: “Fill meu, no menyspreïs la correc-ció del Senyor, ni et desanimis quan et renya, perquè el Senyor reprèn aquell qui estima, i assota els fills que reconeix com a seus.” Si sofriu és per a la vostra correcció: Déu us tracta com a fills; perquè, quin fill hi ha que el pare no corregeixi? Si vosaltres estiguéssiu eximits de la disciplina que tothom ha de passar, voldria dir que seríeu bastards, i no pas fills legítims. Endemés, hem tingut els nostres pares naturals que ens corregien i els hem res-pectat; ¿no ens subjectarem amb més raó al Pare de la vida espiritual per a tenir vida? I aquells ens corregien per una curta durada i segons els semblava; ell, en can-vi, ho fa mirant la nostra conveniència, perquè vol que siguem sants com ell. Ben cert que de primer moment no hi ha cap correcció que sembli agradable, més aviat és desagradable, però, més endavant, recompensa els qui s’hi han entrenat, amb un fruit pacífic de justícia. Per això, “redreceu les mans caigudes i els genolls afeblits, i busqueu camins planers per als vostres peus”, a fi que el membre que coixeja no es desllorigui, sinó que, més aviat, es gua-reixi. Procureu de viure en pau amb tot-hom i de dur una vida santa; sense això ningú no veurà el Senyor. Vetlleu perquè ningú no sigui privat de la gràcia de Déu; perquè no rebroti cap arrel amargant que provoqui la dis-còrdia i acabi contaminant tota la co-munitat; perquè ningú no es prostitueixi ni es torni profanador, com Esaú, que a canvi d’un sol plat de menjar es va vendre el seu dret de primogenitura. I ja sabeu que quan més tard volia recuperar la benedicció fou rebutjat, ja que no va trobar cap manera de rectifi-car els fets, tot i haver-la buscat amb llàgrimes.