HABACUC 2:2-20

I el Senyor em va contestar: “Escriu la visió i grava-la sobre unes tauletes, perquè es pugui llegir fàcilment. La predicció és per a un llarg termini, però el compliment s’acuita i no fallarà. Encara que trigui, espera-la, perquè és segur que vindrà, sense retard. Heus aquí l’insolent que no té l’ànima recta; però el just, per la seva fe, viurà. Així com el vi traïdor, així serà l’home superb, incansable, que eixampla la go-la com el sepulcre i com la mort és insaciable, que s’apodera de totes les nacions i sotmet tots els pobles. Però tots aquests entonaran cançone-tes contra ell, amb sàtires i burles, i diran: Ai del qui acapara el que no és seu! Fins quan seguirà carregant-se de deutes? “¿No es llançaran de sobte damunt teu els creditors? ¿No es desvetllaran els teus rosegadors i esdevindràs la seva presa? Ja que tu has saquejat moltes nacions, també et saquejaran tots els pobles que queden, per causa de la sang humana i per l’espoliació de la terra, de la ciutat i de tots els seus habitants. Ai del qui omple la seva casa de guanys injustos, procurant posar ben alt el seu niu per lliurar-se de les urpes de la dissort! Has forjat la desgràcia per a la teva pròpia casa, destruint tants de pobles i pecant contra la teva pròpia ànima. Perquè la pedra clama des de la paret, i la biga respon des de l’empostissat. Ai del qui edifica una ciutat amb sang humana i fonamenta la vila sobre la iniquitat! ¿No ve de part del Senyor Totpode-rós, que els pobles es fatiguin per a acabar al foc i les nacions es cansin en va? Però la terra serà plena del coneixement de la glòria del Senyor, com les aigües cobreixen la mar. Ai del qui fa beure metzina al seu proïsme! Ai de tu, que li aboques el teu fel i l’embriagues per descobrir les seves nueses! T’has sadollat d’infàmia, en comptes de glòria. Beu tu, també, i ensenya el teu prepuci! El calze de la dreta del Senyor es tomba contra tu, i la porqueria cobrirà la teva honra. Perquè la rapinya feta al Líban et caurà al damunt, i la mortaldat dels ani-mals t’esglaiarà; tot per raó de la sang humana i de l’espoliació de la terra, de les ciutats i de tots els seus habitants. De què serveix l’estàtua que ha es-culpit l’escultor? ¿I la imatge de fosa del mestre de mentides? Per què, fabricant ídols muts, l’artista confia en allò que és la seva pròpia obra? Ai del qui diu a la fusta: Desperta’t!; i a la pedra muda: Aixeca’t! Podrà re-velar-li res? Tot i que està coberta d’or i de plata, no hi ha esperit dintre seu. En canvi el Senyor està en el seu temple sant: que calli davant d’ell tota la terra!”