A la nit, es va llevar, prengué les seves dues mullers, les dues serventes i els onze fills, i va passar el gual del Jaboc. Els conduí i els féu passar el rierol juntament amb tot el que era seu, però Jacob es va quedar tot sol. Lla-vors un home va lluitar amb ell fins a trenc d’alba. Veient que no el podia vèncer, men-tre lluitava va tocar l’articulació de la cuixa de Jacob, que es va desllorigar. Aquell home li digué: “Deixa’m anar, que ja apunta l’alba.” Jacob li con-testà: “No et deixaré fins que m’hagis beneït.” L’altre li preguntà: “Com et dius?” Respongué: “Jacob.” Li digué: “Doncs, d’ara endavant ja no et diràs més Jacob, sinó Israel, perquè has lluitat amb Déu i amb els homes i has vençut.” Llavors Jacob li va dir: “Si et plau, digues-me el teu nom.” Li va contestar: “Per què em preguntes el meu nom?” I allí mateix el va beneir. Jacob va anomenar aquell lloc Pe-nuel, perquè pensava: “He vist Déu cara a cara i encara sóc viu.” El sol ja sortia quan passava més enllà de Penuel, i anava coix a causa de la cuixa ferida. Per això, encara avui, els israelites no mengen el nervi ciàtic que es troba a l’articulació de la cuixa, per haver estat Jacob tocat en aquest nervi.
Llegeix GÈNESI 32
Comparteix
Compara totes les versions: GÈNESI 32:22-32
Desa versets, llegeix fora de línia, mira vídeos d'ensenyament i molt més!
YouVersion utilitza galetes per personalitzar la teva experiència. En utilitzar el nostre lloc web, acceptes el nostre ús de galetes tal com es descriu a la nostra Política de privadesa
Inici
La Bíblia
Plans
Vídeos