GÈNESI 32:1-21

Jacob va seguir el seu camí, i uns àngels de Déu van sortir a rebre’l. En veure’ls, digué Jacob: “Aquest és el campament de Déu!” I va anomenar aquell indret Mahanaim. Després Jacob va enviar missatgers davant seu a trobar Esaú, el seu germà, a la terra de Seïr, a l’estepa d’Edom. I els donà aquest encàrrec: “Digueu això al meu senyor Esaú: Així diu el teu servent Jacob: Vaig anar a viure amb Laban i m’hi he estat fins ara. Disposo de bous i ases, ramats d’ove-lles i cabres, servents i serventes; i ho faig saber al meu senyor a fi de trobar gràcia davant teu.” Quan els missatgers van tornar, digue-ren a Jacob: “Hem anat a trobar el teu germà Esaú, i ell ve ara al teu encontre amb quatre-cents homes.” Jacob va quedar colpit de por i d’an-goixa. Llavors va separar en dos campaments la gent que duia, els ramats, els bous i els camells; perquè pensava: “Si Esaú arriba al primer campament i el destrossa, l’altre es podrà salvar.” I Jacob va clamar: “Oh, Déu del meu pare Abraham; oh, Déu del meu pare Isaac; oh, Senyor Etern que em vas dir: Torna a la teva terra, amb la teva paren-tela, i jo t’afavoriré; sóc indigne de tantes mercès i de tanta fidelitat com has tingut envers el teu servent. Jo he passat aquest Jordà sense res més que el meu bastó, i ara tinc dos campaments per vetllar. Guarda’m de la mà del meu germà, de la mà d’Esaú, perquè li tinc por; no sigui que vingui i em faci mal a mi, i a la mare amb els fills. Tu em vas dir: T’ompliré de favors i faré la teva descendència com la sorra de la platja, que per ser tanta no pot ser comptada.” Jacob va passar aquella nit allí mateix. Després, d’allò que tenia al seu abast, va preparar un present per al seu germà Esaú: dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons, trenta camelles de cria amb els seus petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu pollins. En va fer ramats separats i els va confiar als seus servents i els digué: “Aneu davant meu deixant un espai en-tre ramat i ramat.” Al primer li va dir: “Quan el meu germà Esaú et trobi i et pregunti: A qui serveixes? On vas? De qui és això que portes?, contestaràs: És del teu servent Jacob, és un present que envia al meu senyor. Precisament ell ve darrere nostre.” Igualment va ordenar al segon, al tercer i a tots els altres que menaven els ramats, dient-los: “Això mateix direu a Esaú quan el trobeu, i repetireu: Precisament el teu servent Jacob ve darrere nostre.” Perquè es deia: “Amb l’obsequi que va davant meu el calmaré; després m’hi presenta-ré, i potser així em farà bona cara.” Va fer que els presents s’avancessin, però ell es va quedar aquella nit al cam-pament.