GÈNESI 2:15-25

El Déu Etern prengué, doncs, l’home i el posà al jardí de l’Edèn a fi que el conreés i en tingués cura. I el Déu Etern va fer a l’home aquesta advertència: “De tots els arbres del jardí, en pots menjar, però de l’arbre del coneixement del bé i del mal, no en mengessis pas, perquè si un dia en menges, estigues segur que moriràs.” Després, el Déu Etern digué: “No és bo que l’home estigui sol. Li faré una ajuda convenient.” El Déu Etern va formar de la terra tots els animals feréstecs i totes les aus del cel, i els emmenà davant l’home per veure com els anomenaria, perquè tal com l’home anomenés cada animal, aquell fóra el seu nom. I Adam va posar nom a tot el bestiar, i a les aus del cel i a tots els animals feréstecs; però per a ell no va trobar una companyia adient. Llavors el Déu Etern va fer caure l’home en un son profund, i mentre dormia prengué una de les seves coste-lles i tancà la carn al seu lloc. I de la costella que havia tret de l’home, el Déu Etern en va fer una dona i la dugué a l’home. Llavors l’home digué: “Aquesta sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn. Aquesta s’anomenarà ‘do-na’, perquè ha estat presa de l’home. Per això l’home deixarà el pare i la mare i s’unirà a la seva muller i seran una sola carn.” I tots dos, l’home i la dona, anaven despullats i no se n’avergonyien.