GÈNESI 18:16-24

Els homes es van aixecar i s’enca-minaren cap a Sodoma. Abraham els acompanyà per acomiadar-los. El Senyor es preguntava: “¿Haig d’amagar a Abraham el que penso fer, atès que ha d’esdevenir un poble gran i fort, i en ell han de ser beneïdes totes les nacions de la terra? De fet, jo m’he fixat en ell perquè mani als seus fills i als seus descendents que guardin el camí del Senyor, practicant la justícia i el dret, a fi que el Senyor faci venir sobre Abraham allò que li ha promès.” El Senyor, doncs, decidí: “Ja que el clam contra Sodoma i Gomorra és gran i el seu pecat gravíssim, baixaré a veure si el seu compor-tament és tal com denuncia el clam que m’ha arribat; i així ho sabré.” Llavors els homes se’n van anar d’allí i es van dirigir cap a Sodoma, mentre Abraham es quedava plantat davant el Senyor. Abraham s’apropà i li digué: “De debò que vols destruir el just amb el pecador? Potser hi haurà una cinquantena de justos dins la població. De debò que els vol exterminar? No perdonaries la po-blació, per consideració a la cinquan-tena de justos que hi ha?