GÈNESI 17:1-9

Quan Abram tenia noranta-nou anys, se li va aparèixer el Senyor i li digué: “Jo sóc el Déu Totpode-rós, camina tenint-me present i sigues irreprotxable. Jo establiré el meu pacte entre jo i tu, i et multiplicaré abundosament.” Abram es va prosternar, i Déu li va parlar així: “Aquesta és la meva aliança amb tu: seràs pare d’una munió de pobles. Ja no t’anomenaràs més Abram, sinó que el teu nom serà Abraham, perquè t’he constituït pare d’una multitud de pobles. Et faré fecund en gran manera, et con-vertiré en moltes nacions, i de tu sor-tiran reis. Confirmaré la meva aliança entre jo i tu, i els teus descendents, en les suc-cessives generacions. Una aliança eter-na: jo seré el teu Déu i el de la teva descendència. Jo et donaré, a tu i a la teva posteritat, la terra que trepitges com a pelegrí. Tot el país de Canaan, en propietat perpè-tua; i seré el vostre Déu.” Déu digué encara a Abraham: “Per la teva part, guardaràs la meva aliança, tu i la teva posteritat, en les successives generacions.