També van agafar Lot, el nebot d’Abram, i tots els seus béns, perquè ell habitava a Sodoma.
Un que va escapar va anar a fer-ho saber a Abram, l’hebreu, que s’estava a les Alzines de Mambré, l’amorreu, ger-mà d’Eixcol i d’Aner, que eren aliats d’Abram.
Així que Abram s’assebentà que ha-vien fet presoner el seu nebot, va mo-bilitzar la tropa de gent nascuda a casa seva, en nombre de tres-cents divuit, i els perseguí fins a Dan.
En ser de nit, els va atacar amb els seus homes, derrotant-los i perseguint-los fins a Hobà, que és al nord de Damasc.
Va recuperar tots els béns i també el seu nebot Lot, amb tota la seva hisenda, així com les dones i la gent.
Quan tornava de batre Quedorlaó-mer i els seus reis aliats, li va sortir a l’encontre el rei de Sodoma a la vall de Xavé (que és la vall del Rei).
Llavors Melquisedec, rei de Salem, que era sacerdot del Déu Altíssim, va treure pa i vi
i pronuncià aquesta benedicció: “Be-neït sigui Abram pel Déu Altíssim, creador del cel i de la terra;
i beneït sigui el Déu Altíssim que t’ha posat a les mans els teus enemics.” I Abram li va donar el delme de tot.
Llavors el rei de Sodoma digué a Abram: “Dóna’m les persones i queda’t amb la hisenda.”
Però Abram va contestar al rei de Sodoma: “He alçat la meva mà davant el Senyor, el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra,
prometent que des d’un fil fins a la corretja d’una sandàlia, res no t’haig d’acceptar del que és teu, perquè mai no puguis dir: ‘Jo he fet ric Abram’.
No vull res per a mi, només el que han menjat els joves i el que correspon als homes que han vingut amb mi: Aner, Eixcol i Mambré; que ells prenguin la seva part.”