GÈNESI 12:1-9

El Senyor digué a Abram: “Vés-te’n de la teva terra, de la teva família i de la casa del teu pare cap al lloc que et mostraré. De tu en faré un gran poble, et beneiré, engrandiré el teu nom i esdevindràs una benedicció. Beneiré els qui et beneeixin i maleiré els qui et maleeixin; i en tu seran be-neïdes totes les nacions de la terra.” Abram va marxar, tal com el Senyor li havia manat, i amb ell hi va anar Lot. Quan Abram va sortir d’Haran tenia setanta-cinc anys. Abram prengué la seva esposa Sarai, el seu nebot Lot, amb tota la hisenda que havia aplegat i el personal que havia adquirit a Haran, i van marxar per anar a la terra de Canaan, i allà van fer cap. Abram va travessar el país fins al santuari de Siquem, a l’Alzina de Moré. En aquell temps els cananeus ocupaven el país. El Senyor s’aparegué a Abram i li digué: “A la teva descendència donaré aquesta terra.” I allà mateix va construir un altar al Déu Etern que se li havia aparegut. D’aquell paratge es traslladà a la mun-tanya, a l’orient de Betel, i hi va plantar les seves tendes; entre Betel, a l’occident, i Ai, a l’orient. En aquell lloc, va alçar un altar al Déu Etern i va invocar el seu nom. Després, Abram anà avançant, fent acampades, en direcció al Nègueb.