GÀLATES 3:1-14

Gàlates insensats! Qui us ha pogut fascinar, a vosaltres, que teníeu gravada als ulls la figura de Jesucrist clavat en creu? M’agradaria que em diguéssiu: ¿va ser per les obres de la Llei que vau rebre l’Esperit o va ser per haver cregut? ¿Tan insensats sou? Havent començat per l’Esperit, ¿ara busqueu la perfecció en la carn? ¿Hauran estat malaguanyades, tantes experiències? Dubto que hagi estat així! Vegem: Aquell qui us prodiga l’Es-perit i obra prodigis entre vosaltres, ¿ho fa perquè heu observat la Llei o perquè heu cregut? Estigueu segurs que de la mateixa manera que, a Abraham, creure en Déu li fou comptat com a justícia, només són descendència autèntica d’Abraham aquells qui són de la fe. Fins l’Escriptura, preveient que Déu rehabilitaria els gentils per la fe, va prenunciar a Abraham aquesta nova: “En tu seran beneïts tots els pobles.” De manera que els qui són de la fe són beneïts amb el fidel Abraham. En canvi, tots els qui depenen de les obres de la Llei estan sota una maledicció; perquè ho diu l’Escriptura: “Maleït el qui no es manté en el compliment de tot el que hi ha escrit al llibre de la Llei.” I que per la Llei ningú no és reha-bilitat davant Déu és evident, vist que “el just viurà per la fe”; la Llei, però, no es basa en la fe, ans “el qui compleix els preceptes viurà per ells”. El Crist ens ha rescatat de la male-dicció de la Llei assumint en lloc nostre la maledicció, tal com diu l’Escriptura: “Maleït tot aquell qui penja d’un patíbul”, a fi que la benedicció d’Abraham abastés els gentils per mitjà de Crist Jesús, i per la fe rebéssim l’Esperit promès.