ÈXODE 33:1-11

El Senyor digué a Moisès: “Vés, surt d’aquí, tu i el poble que has fet pujar d’Egipte, cap a la terra que vaig jurar a Abraham, a Isaac i a Jacob dient-los: La donaré a la teva posteritat. Faré anar davant teu un àngel i expul-saré el cananeu, l’amorreu, l’hitita, el perizita, l’hivita i el jebuseu. Puja a la terra que regalima llet i mel, però jo no pujaré amb tu, perquè és un poble tossut i rebel al jou, no fos cas que l’exterminés pel camí.” Quan el poble va sentir aquestes pa-raules tan dures, va fer dol i ningú no es va posar els vestits de mudar; perquè el Senyor havia dit a Moisès: “Digues als fills d’Israel: Sou un poble tossut i rebel al jou; si vingués amb tu, ni que fos per un moment, t’hauria de destruir. Traieu-vos, doncs, del damunt, les vostres gales, perquè jo sàpiga què haig de fer amb vosaltres.” Així els fills d’Israel van deixar de posar-se els vestits de mudar des de la muntanya d’Horeb. Moisès va agafar la tenda i la va plan-tar distanciada del campament. La va anomenar Tenda de la Reunió. Així, qualsevol que volia consultar el Senyor, sortia cap a la Tenda de la Reunió, plan-tada fora del campament. I sempre que Moisès es dirigia cap a la Tenda, tot el poble s’aixecava i es posava dret, cadascun davant la porta de la seva tenda, seguint Moisès amb la vista fins que entrava a la Tenda. I així que Moisès hi entrava, la co-lumna de núvol baixava i se situava a la porta de la Tenda, mentre el Senyor par-lava amb Moisès. I quan tot el poble veia que la colum-na de núvol se situava a la porta de la Tenda, tots s’alçaven i cadascun s’age-nollava davant l’entrada de la seva prò-pia tenda. El Senyor parlava amb Moisès cara a cara, com aquell que parla amb el seu amic. Després, Moisès tornava al campament; però el seu ajudant, el jove Josuè, fill de Nun, no sortia de dins la Tenda.