ÈXODE 17:1-7

Tota la congregació dels fills d’Israel va partir del desert de Sin, seguint les etapes que el Senyor havia manat, i van acampar a Refidim, però no hi havia aigua perquè la gent pogués beure. Llavors el poble va presentar reclamacions a Moisès dient-li: “Dóna’ns aigua per a beure.” Moisès els respongué: “Per què em feu reclamacions a mi? Per què tempteu el Senyor?” Però el poble, que patia set en aquell lloc, va murmurar contra Moisès i deia: “Per això ens has fet sortir d’Egipte? ¿Per fer-nos morir de set, a nosaltres, els nostres fills i el nostre bestiar?” Llavors Moisès va implorar al Senyor: “Què puc fer amb aquest poble? No fal-ta gaire perquè m’apedreguin.” I el Senyor respongué a Moisès: “Po-sa’t davant del poble acompanyat d’al-guns dels ancians dels fills d’Israel, amb la vara amb què vas tocar el riu a la mà, i vés, que jo estaré allí davant teu, sobre la roca, a l’Horeb; donaràs un cop a la roca i en brollarà aigua perquè el poble pugui beure.” Moisès ho va fer així, a la vista dels ancians d’Israel. Al lloc aquell se li va posar el nom de Massà i Meribà, a causa de la discussió dels fills d’Israel i perquè havien temp-tat el Senyor tot dient: “El Senyor, és o no entre nosaltres?”