ÈXODE 15:1-21

Llavors Moisès i els fills d’Is-rael es van posar a cantar aquest càntic al Senyor Etern: Cantaré al Senyor, perquè s’ha co-bert de glòria; ha llençat al mar els cavalls i els cavallers. La meva fortalesa i el motiu del meu cant és el Senyor. Ell ha estat la meva salvació: aquest és el meu Déu, i jo el lloaré; Déu del meu pare, i jo l’exalçaré. El Senyor és un gran guerrer, el seu nom és “el Senyor-Etern”. Els carros del faraó, amb el seu exèrcit, els ha llençat al mar, el bo i el millor dels seus guerrers, els ha enfonsat al Mar Roig. Les profunditats els han cobert, han davallat als abismes com una pedra. La teva dreta, Senyor, magnífica en potència; la teva dreta, Senyor, ha esclafat l’enemic. Amb la teva immensa majestat, abats els adversaris; desfermes el teu furor i els consu-meixes com fullaraca. Amb la fúria del teu buf, s’han apilat les aigües, les onades s’han alçat com un mur; al mig del mar, s’ha quallat l’aigua dels abismes. L’adversari deia: “Els perseguiré, els atraparé, reparti-ré les seves despulles, amb ells sadollaré la meva ànima; desembeinaré l’espasa, la meva mà els exterminarà.” Has fet bufar el teu vent, els ha engolit el mar; s’han enfonsat com el plom, en les turbulentes aigües. Qui és com tu, Senyor, entre els déus? Qui és com tu, gloriós en santedat, terrible en prodigis, autor de mera-velles? Has estès la mà i la terra els ha engolit. Amb la teva misericòrdia has conduït el poble que vas redimir, amb el teu poder l’has guiat al teu santuari. Els pobles, en sentir-ho, s’esglaiaran, la por dominarà els habitants de Filistea. Llavors els prínceps d’Edom tremo-laran, s’angoixaran els caps de Moab, quedaran esmaperduts tots els habitants de Canaan. Damunt d’ells caurà el pànic i el terror, per la grandesa del teu braç emmu-diran com estàtues, fins que passi el teu poble, Senyor, el poble que tu has adquirit. El faràs entrar i l’instal·laràs a la muntanya de la teva heretat, al lloc que has preparat, Senyor, com a residència teva; al santuari, Senyor, que les teves mans han preparat. El Senyor Etern regnarà per sempre més. Quan els cavalls del faraó i els seus carros amb els seus conductors van en-trar dins el mar, el Senyor féu tornar les aigües del mar damunt d’ells, mentre que els fills d’Israel havien passat a peu eixut pel mig del mar. I Maria, la profetessa, germana d’Aaron, prengué a la mà el tamborí i totes les dones van sortir darrere seu amb tamborins i tot dansant, mentre Maria els cantava la tornada: “Canteu al Senyor, que s’ha cobert de glòria, ha llençat al mar els cavalls i els cavallers.”