DEUTERONOMI 32:34-43

I això ¿no ho tinc guardat amb mi, segellat en els meus dipòsits? Meva és la venjança i la retribució; al seu moment ensopegarà el seu peu, perquè és a prop el dia del seu de-sastre, ve de pressa el que hi ha preparat per a ells. Perquè el Senyor jutjarà el seu poble, i es compadirà dels seus servidors quan vegi que se’ls esgota la força i no hi queden ni esclaus ni lliures. Dirà, llavors: On són els seus déus, la roca en què confiaven, aquests que menjaven el greix dels seus sacrificis i bevien el vi de les seves libacions? Que vinguin a ajudar-vos, que estenguin damunt vostre la seva protecció! Veieu ara que jo, només jo, sóc, que no hi ha cap altre Déu fora de mi. Jo faig morir i jo faig viure, jo fereixo i jo guareixo, i ningú no pot alliberar-se de la meva mà. Sí, jo alço vers al cel la meva mà i declaro: Tan cert com visc eter-nament que quan esmoli la meva espasa ful-gurant, i la meva mà emprengui el judici, prendré venjança dels meus ad-versaris, i als qui m’odien pagaré el que es mereixen. Embriagaré de sang les meves sa-getes; la meva espasa devorarà la carn, la sang dels ferits i dels captius, els caps dels protagonistes ene-mics.” Alegreu-vos, nacions, amb el seu poble, perquè venjarà la sang dels seus servidors, prendrà venjança dels seus adver-saris i farà expiació per la seva terra i pel seu poble.