FETS 8:1-40

I Saule era dels qui aprovaven el seu assassinat. Aquell dia esclatà una persecució violenta contra l’esglé-sia a Jerusalem, i tots, menys els apòs-tols, foren dispersats per les regions de Judea i Samaria. Uns homes pietosos van sepultar Es-teve i van fer un gran dol per ell. Saule, per la seva part, devastava l’es-glésia entrant per les cases i arrossegant tant homes com dones i ficant-los a la presó. Els dispersats, per la seva part, anaven d’un lloc a un altre lloc anunciant la paraula de la bona nova. Felip va baixar a la ciutat de Samaria i els predicava Crist. Tots, sense excepció, estaven atents al que deia Felip, pel que havien sentit a dir i pels prodigis que li veien fer. Perquè els esperits immunds de molts posseïts sortien xisclant de mala mane-ra, i molts paralítics i esguerrats eren guarits; i l’alegria va omplir aquella ciutat. Un tal Simó, temps enrere, havia exercit la màgia en aquella ciutat i havia deixat atònita la gent de Samaria, fent-se passar per una persona excepcional i guanyant-se l’interès de tots, des del més petit al més gran, perquè deien: “Aquest home és la potència divina, l’a-nomenada Grandiosa.” I li feien cas perquè durant bastant de temps els havia embadalit amb les arts màgiques. Però quan van creure Felip, que pro-clamava la bona nova referent al Regne de Déu i el nom de Jesucrist, homes i dones es feien batejar. Fins i tot el mateix Simó va creure i, un cop batejat, no s’apartava del costat de Felip, contemplant ple d’admiració els senyals i grans prodigis que feia. Quan els apòstols que eren a Jerusalem van sentir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu, els van enviar Pere i Joan. Aquests, en ser allà baix, van pregar per ells, a fi que rebessin l’Esperit Sant; perquè no havia davallat encara sobre cap d’ells, sinó que només havien estat batejats en el nom del Senyor Jesús. Llavors els imposaven les mans i rebien l’Esperit Sant. En veure Simó que per la imposició de les mans dels apòstols era donat l’Esperit, els oferí diners dient-los: “Doneu-me a mi també aquest poder, per tal que aquell a qui jo imposi les mans rebi l’Esperit Sant.” Però Pere li replicà: “Que el teu diner se’n vagi amb tu a la perdició, si t’has pensat que el do de Déu es pot comprar amb diners. Tu no pots participar ni tenir dret en aquest do, perquè el teu cor no és recte davant Déu. Penedeix-te, doncs, d’aquesta maldat teva, i demana al Senyor que, si és pos-sible, et sigui perdonat el que intentaves dintre teu, perquè et veig amargat per la rancú-nia i dominat per la malícia.” I Simó contestà dient: “Pregueu vosaltres per mi al Senyor, perquè no vingui sobre mi res del que heu dit.” I ells, acabat de testimoniar i d’exposar la paraula del Senyor, se’n tornaren a Jerusalem, tot evangelitzant molts poblets dels samaritans. Un àngel del Senyor va parlar a Felip i li digué: “Alça’t i vés-te’n cap al sud, al camí que baixa de Jerusalem a Gaza. És un camí solitari.” Ell se n’hi anà. Llavors aparegué un eunuc etíop, un alt dignatari de la reina Candace d’Etiòpia, que estava en-carregat de tots els seus tresors. Aquest havia vingut a Jerusalem a adorar Déu i ara se’n tornava. Assegut en el seu carruatge, anava llegint el profeta Isaïes. L’Esperit digué a Felip: “Acosta’t a aquest carruatge i ajunta’t-hi.” Felip cuità el pas i s’hi apropà, i va sentir com llegia el profeta Isaïes; i li preguntà: “Ja entens el que llegeixes?” Ell respongué: “Com ho puc enten-dre, si ningú no m’ho explica?” Llavors invità Felip que pugés i segués amb ell. I el passatge de l’Escriptura que llegia era aquest: Com una ovella fou dut a l’escorxador, i com un anyell davant del seu es-quilador, ha emmudit i no obre la boca. En la humiliació, el seu judici li ha estat negat; i del seu destí, qui se’n preocupa? Perquè ha estat segat de la terra dels vivents. L’eunuc va preguntar a Felip: “T’ho prego: de qui diu això el profeta? De si mateix o d’un altre?” Felip prengué la paraula i, comen-çant des d’aquest passatge, li va anun-ciar la bona nova de Jesús. Mentre feien camí, van arribar en un lloc on hi havia aigua, i diu l’eunuc: “Mira, aquí tenim aigua. Què impedeix que jo sigui batejat?” [Felip li digué: Si creus de tot cor és possible. Ell respongué: Crec que Jesús és el Crist, el fill del Déu] Féu parar el carruatge i van baixar tots dos a l’aigua, Felip i l’eunuc, i el va batejar. Quan van sortir de l’aigua, l’Esperit del Senyor s’endugué Felip, i l’eunuc ja no el veié més, però va seguir el seu camí ple de goig. Felip es trobà a Asdod, i pel camí anava evangelitzant totes les poblacions fins arribar a Cesarea.