FETS 8:1-12

I Saule era dels qui aprovaven el seu assassinat. Aquell dia esclatà una persecució violenta contra l’esglé-sia a Jerusalem, i tots, menys els apòs-tols, foren dispersats per les regions de Judea i Samaria. Uns homes pietosos van sepultar Es-teve i van fer un gran dol per ell. Saule, per la seva part, devastava l’es-glésia entrant per les cases i arrossegant tant homes com dones i ficant-los a la presó. Els dispersats, per la seva part, anaven d’un lloc a un altre lloc anunciant la paraula de la bona nova. Felip va baixar a la ciutat de Samaria i els predicava Crist. Tots, sense excepció, estaven atents al que deia Felip, pel que havien sentit a dir i pels prodigis que li veien fer. Perquè els esperits immunds de molts posseïts sortien xisclant de mala mane-ra, i molts paralítics i esguerrats eren guarits; i l’alegria va omplir aquella ciutat. Un tal Simó, temps enrere, havia exercit la màgia en aquella ciutat i havia deixat atònita la gent de Samaria, fent-se passar per una persona excepcional i guanyant-se l’interès de tots, des del més petit al més gran, perquè deien: “Aquest home és la potència divina, l’a-nomenada Grandiosa.” I li feien cas perquè durant bastant de temps els havia embadalit amb les arts màgiques. Però quan van creure Felip, que pro-clamava la bona nova referent al Regne de Déu i el nom de Jesucrist, homes i dones es feien batejar.