FETS 22:1-30

“Germans i pares, escolteu la defensa que de mi us faig ara.” Quan van sentir que els parlava en llengua hebrea, estigueren encara més atents. Llavors digué: “Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però criat en aquesta ciutat; vaig ser instruït als peus de Gamaliel, dins l’ob-servança estricta de la Llei ancestral amb tant de zel per Déu com el que teniu vosaltres avui; jo vaig perseguir aquest Camí fins a la mort; jo detenia igual homes que do-nes i els tancava a la presó, com també el gran sacerdot i tot el consell d’ancians me’n dóna testimoni, perquè d’ells vaig rebre també les cre-dencials adreçades als germans de Da-masc, on em dirigia per endur-me’n de-tinguts a Jerusalem els qui eren allà, a fi que fossin castigats. Succeí, però, que mentre feia camí i quan era a prop de Damasc, cap al mig-dia, esclatà de sobte al meu entorn un gran fulgor celestial, i caient per terra vaig sentir una veu que em deia: ‘Saule, Saule, per què em persegueixes?’ Jo vaig respondre: ‘Qui ets, Senyor?’ Em digué: ‘Jo sóc Jesús el Natzarè, el qui tu persegueixes.’ I els qui eren amb mi, si bé van veure el resplendor, no van entendre què deia la veu que em parlava. I vaig dir: ‘Què haig de fer, Senyor?’ I el Senyor em digué: “Alça’t, vés a Damasc i allà t’explicaran tota la tasca que se t’ha encomanat de fer.” Com que jo no hi veia, enlluernat per aquell fulgor, vaig haver d’entrar a Damasc de la mà dels meus companys. Un tal Ananies, home devot segons la Llei i ben considerat per tots els jueus residents, em va venir a veure, es va posar al meu costat i em digué: ‘Saule, germà, recobra la vista.’ A l’instant vaig reco-brar la vista i el vaig poder veure. Ell em digué: ‘El Déu dels nostres pares et tenia destinat perquè cone-guessis la seva voluntat, veiessis el Just i escoltessis la seva pròpia veu, ja que has de ser testimoni d’ell, davant tots els homes, de tot allò que has vist i sentit. I ara, què esperes? Alça’t, fes-te ba-tejar i neteja’t dels teus pecats invocant el seu nom.’ Després vaig tornar a Jerusalem i, mentre jo pregava en el temple, vaig entrar en èxtasi, i el vaig veure a ell que em deia: ‘Afanya’t i vés-te’n de seguida de Jerusalem, perquè el testimoniatge meu no te’l voldran acceptar.’ Jo vaig replicar: ‘Senyor, ells saben prou bé que jo m’ocupava de detenir per les sinagogues els qui creien en tu i els assotava, i quan fou vessada la sang del teu màrtir Esteve, també jo hi era present aprovant-ho i guardant la roba dels qui el mataven.’ I em digué: ‘Vés, que jo t’haig d’en-viar lluny, cap als gentils’.” Fins en aquell punt, ells l’havien escoltat, però llavors van alçar la veu cridant: “Esborra de la terra aquest subjecte, que no té dret a viure!” I com que ells continuaven cridant i revoltaven els mantells alçant la pols enlaire, el tribú ordenà que el fessin entrar a la caserna, disposant que per mitjà dels assots el fessin declarar, a fi de saber d’una vegada per quina raó cridaven ai-xí contra ell. Però quan l’estiraven amb les corret-ges, Pau digué al centurió allí present: “¿Us és permès d’assotar un ciutadà ro-mà sense haver estat condemnat?” En sentir-ho, el centurió va anar a advertir el tribú dient: “Què vas a fer? Perquè aquest home és romà.” El tribú hi va anar i li preguntà: “Di-gues-me, tu ets romà?” Ell respongué: “Sí.” El tribú afegí: “A mi em va costar molts diners obtenir aquesta ciutada-nia.” Pau li fa: “Doncs jo la tinc de naixement.” Els qui l’anaven a fer declarar es van retirar ben de pressa, i fins el tribú es va sentir inquiet en veure que era romà i ell l’havia fet lligar. L’endemà, volent aclarir de què l’a-cusaven els jueus, el féu deslligar i va manar que compareguessin els princi-pals sacerdots i el ple del Sanedrí, i fent baixar Pau els el posà al davant.