2 PERE 1:12-19

Per aquesta raó procuraré sempre re-cordar-vos aquestes coses, encara que les sapigueu i estigueu afermats en la veritat que teniu present. Em sembla que tinc l’obligació d’animar-vos amb les meves advertèn-cies, mentre visqui en aquesta tenda de campanya, sabent que no trigaré gaire a deixar la meva tenda, tal com m’ha fet saber el nostre Senyor Jesucrist. Tanmateix, procuraré que fins i tot després de la meva partença tingueu manera de recordar en qualsevol ocasió totes aquestes coses. Perquè quan us vam fer conèixer la potència de nostre Senyor Jesucrist i la seva vinguda, no va ser pas seguint històries inventades, sinó en tant que testimonis presencials de la seva grandesa. Ell va rebre de Déu Pare l’honor i la glòria quan, des d’aquella glòria esplendent, li va arribar aquella veu: “Aquest és el meu Fill, l’estimat, en qui tinc la meva complaença.” I aquesta veu que venia del cel, la vam sentir nosaltres, quan érem amb ell a la muntanya santa. D’aquesta manera ens és confirmada la paraula profètica a la qual feu molt bé d’atendre com un llum que fa claror en un lloc fosc, fins que no apunti el dia i neixi en els vostres cors l’estel del mati.