2 REIS 5:1-14

Naaman, general de l’exèrcit del rei de Síria, era un home principal i molt estimat davant del seu sobirà, perquè per mitjà d’ell el Senyor havia donat una victòria a Síria. Però aquest gran guerrer tenia lepra. En una incursió que havien fet els de Síria al territori d’Israel, havien portat captiva una noieta que va passar al servei de la muller de Naaman. Aquesta noieta digué a la seva mes-tressa: “Si el meu senyor volgués anar a trobar el profeta que hi ha a Samaria, ell el curaria de la lepra.” Naaman va anar a comunicar-ho al seu sobirà, i li digué: “Aquella noia de la terra d’Israel a dit tal i tal cosa.” I el rei de Síria li digué: “Vés-hi, que jo escriuré una carta per al rei d’Israel.” Va marxar, doncs, i s’endugué deu ta-lents de plata, sis mil sicles d’or i deu mudes de vestits. I va presentar al rei d’Israel la carta, que deia: “Per mitjà d’aquesta carta que t’envio et presento el meu servidor Naaman, que faig venir a tu perquè el curis de la seva lepra.” Així que el rei d’Israel hagué llegit la carta, s’esquinçà els vestits i exclamà: “¿És que jo sóc Déu, que fa morir i que dóna vida, perquè aquest faci venir a mi un home perquè jo el curi de la seva lepra? Fixeu-vos-hi bé i us adonareu que aquest només busca raons contra mi.” Però quan Eliseu, l’home de Déu, va saber que el rei d’Israel s’havia esquinçat els vestits, va fer dir al rei: “Per què t’has esquinçat els vestits? Que vingui a mi i sabrà que a Israel hi ha profeta.” Llavors Naaman hi va anar, amb els seus cavalls i la seva carrossa, i es va parar davant el portal de la casa d’Eliseu. Llavors Eliseu va enviar un missat-ger que li digués: “Vés i banya’t set vegades en el Jordà, i el teu cos es refarà i quedaràs net.” Però Naaman va marxar enfurismat, tot dient: “Jo esperava que ell sortiria a rebre’m, que aturat dempeus invocaria el nom del Senyor, el seu Déu, i que passant la seva mà pel lloc malalt des-apareixeria la lepra. ¿És que els rius de Damasc, l’Amanà i el Parpar, no són millors que totes les aigües d’Israel? ¿Que no podria banyar-m’hi i quedar net?” Es va girar i va marxar molt indignat. Llavors els seus servents se li van acostar i van parlar-li així: “Pare meu, si el profeta t’hagués manat alguna cosa difícil, no l’hauries feta? Doncs, amb molta més raó quan t’ha dit: Renta’t i quedaràs net.” Llavors va baixar, es va banyar set vegades al Jordà, tal com l’home de Déu li havia dit, i el seu cos es va tornar com el cos d’un infantó, i va quedar net.