2 REIS 2:13-25

Va recollir el mantell d’Elies, que li havia caigut, i tornant enrere es va atu-rar arran de la riba del Jordà. I amb el mantell que li havia caigut a Elies, va donar un cop a les aigües tot dient: On és el Senyor, el Déu d’Elies?” Així que va colpejar les aigües, aquestes es van dividir a banda i banda, i Eliseu hi va passar pel mig. Quan els de la comunitat de profetes que vivien a Jericó, de l’altra riba estant, ho veieren, van dir: “L’esperit d’Elies reposa sobre Eliseu!” Van anar a rebre’l i es van inclinar davant d’ell fins a terra, i li digueren: “Mira, aquí entre els teus servents hi ha cinquanta homes forts; que vagin ara a buscar el teu mes-tre. No sigui que l’esperit del Senyor se l’hagi endut i l’hagi deixat caure sobre alguna muntanya o alguna vall.” Però ell els digué: “Que no hi vagin.” Però com que l’amoïnaven amb la seva insistència, els digué: “Que hi vagin.” I van fer-hi anar cinquanta homes que el van estar buscant durant tres dies, però no el van trobar. Quan van tornar on era Eliseu, que s’havia quedat a Jericó, ell els digué: “No us havia dit que no hi anéssiu?” La gent de la ciutat van dir a Eliseu: “Mira, l’emplaçament de la ciutat és bo, com el meu senyor pot veure, però les aigües són dolentes, i fan estèril la terra.” Llavors ell digué: “Porteu-me un cubell nou i ompliu-lo de sal.” I l’hi van portar. Va anar al brollador de les aigües, va tirar-hi la sal i digué: “Això diu el Senyor: Jo he sanejat aquestes aigües. D’ara endavant no hi haurà en elles més mort ni esterilitat.” I aquelles aigües van quedar sanes fins al dia d’avui, segons la paraula que Eliseu havia pronunciat. D’allà va sortir cap a Betel; i mentre pujava pel camí, una colla de nois van sortir de la ciutat i es burlaven d’ell dient-li: “Puja, cap pelat! Puja, cap pelat!” Es va girar enrere, se’ls va mirar i els va maleir en nom del Senyor. Llavors van sortir dos óssos del bosc i en van destrossar quaranta-dos. D’allí se’n va anar a la muntanya del Carmel i després va tornar a Samaria.