2 CORINTIS 5:11-19

Envaïts, doncs, del respecte que es deu al Senyor, intentem persuadir els homes, ja que Déu ens coneix prou; i espero que en les vostres consciències tingueu un concepte ben clar de nosaltres. No és que tornem a justificar-nos davant vostre, sinó que us volem donar ocasió d’enorgullir-vos de nosaltres, per tal que sapigueu com respondre als qui s’enorgulleixen d’allò que és superfi-cial, i no d’allò que és profund. Perquè si ens hem excedit, per Déu ho hem fet, i si hem procurat moderar-nos, per vosaltres ho hem fet. I és que l’amor de Crist ens obliga a reconèixer, de fet, que si un va morir per tots vol dir que tots han mort; i va morir per tots, per tal que els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ha ressuscitat per tots. De manera que nosaltres, des d’ara ja no valorem ningú humanament, i si vam valorar el Crist humanament, ara ja no ho fem. Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present. I tot és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació; vull dir que Déu, per mitjà de Crist, reconciliava el món amb ell mateix, passant per alt les seves transgressions i dipositava en nosaltres el missatge de la reconciliació.